Avui tornem a la veu masculina amb la del tenor per antonomàsia. Luciano Pavarotti ha estat, sens dubte, el cantant d’òpera més carismàtic del darrer terç del segle XX. La seva veu potentíssima però flexible alhora, pel meu gust un pel metàl•lica, li ha permès cantar un repertori molt ric.
A més, amb la seva personalitat extravertida i el seu sentit de l’espectacle, ha contribuït decisivament a la popularització d’un gènere musical un pel tancat en sí mateix. Són ja històrics els seus concerts populars en grans espais oberts i la seva participació en el controvertit conjunt dels treus tenors.
L’escoltarem en l’ària “Nessum Dorma” de Turandot que, com a bona òpera verista, demana al tenor un esforç suprem que Pavarotti resol de forma extraordinària.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada