Gavines

Potser alguns de vosaltres haureu anat o anireu aquest cap de setmana al Teatre Lliure de Gràcia. La Maria del Mar Bonet i el pianista Manel Camp hi presenten el seu nou disc “Blaus de l’ànima”, on recuperen peces d’un espectacle conjunt de l’any 1988 que van fer al mateix teatre: “Ben a prop”. Jo volia explicar-vos que la setmana passada ja van presentar-lo a Madrid (una nova mostra de la comunió de les dues cartelleres). Ho van fer a la sala Clamores, local emblemàtic del jazz i la música en directe, que es troba al barri de Chamberí.

Vaig descobrir que la Maria del Mar Bonet té un públic molt fidel i entusiasta a Madrid. Vaig descobrir que el disc, l’espectacle i la seva veu són una preciositat. I també vaig (re)descobrir que la llengua no ha de ser una barrera. Totes les cançons del concert són en català, algunes en mallorquí. Bonet les presentava i recitava traduïdes al castellà abans de cantar-les. En una d’aquestes presentacions, la cantant va tenir un lapsus que volem creure accidental (però que ben bé podria ser intencionat) i va recórrer al seu pianista per traduir la paraula “gavina”. El públic va ser més ràpid i va reaccionar corejant “gaviota!”, gairebé al uníson. Ja ho veieu, a Madrid hi ha “gavines blaves” d’aquestes que fa por veure venir, però tampoc hi falten les “gaviotas voladoras”.

Si encara hi sou a temps no us perdeu el recital, i si no, podeu fer un tast del disc clicant en aquest programa de Radio 3: Discópolis.