La carta de presentació d’aquesta pel·lícula, dirigida pel tàndem
format pels directors Erik Toledano i Olivier Nakache, ha
sigut l’extraordinari èxit que ha tingut a França on l’han vista ja més de 19
milions d’espectadors, un èxit que s’ha
repetit a Alemànya i França i que ara comença al nostre país.
Quines són les claus
d’aquest fenomen? Miraré de resumir-les en poques paraules. Una pel·lícula que
tracta de forma amable, potser en algun moment un pel edulcorada però força intel·ligent,
el drama de la vida d’un tetraplègic i
com l’ajuda d’un infermer ben peculiar pot canviar-la. Un guió molt encertat, amb un
ritme que no decau en cap moment, i un sentit de l’humor senzill però de bon
gust i molt eficaç. Unes interpretacions excel·lents de dos grans actors, François Cluzet i Omar Sy, que aquí no coneixem gaire però que a França
són molt populars.
En definitiva és una pel·lícula amable, pensada per al gran
públic, que ens fa passar una estona molt agradable. Potser als cinèfils, acostumats al gust del cine més
dur i dramàtic, els pot semblar una fotesa
però jo haig de reconèixer que malgrat que hi anava amb alguna reticència
prèvia la veritat és que m’ho vaig passar d’allò més bé. Potser aquesta no
sigui considerada una recomanació “cinematogràficament correcta” però arrisco i
la faig pensant que als que la segueixin els agradarà com a mi.
3 comentaris:
Molt bona,la vaig veure ahir la nit.
Pot ser no soc un gran cinèfil, però a la meva dona i a mi ens va agradar força.
M´ho he passat de allo mes be... Riure es fantastic
Publica un comentari a l'entrada