"Del revés": emocionant Pixar

A hores d’ara segur que ja no fa falta recomanar “Del revés” (Inside out), la nova pel·lícula dels estudis Pixar d’animació. Però tot i el risc de sonar redundant - és difícil dir alguna cosa que no s’hagi dit ja d’aquesta petita joia animada -, em permeto insistir en la recomanació per si encara queda algú que dubta sobre els mèrits que tenen les pel·lícules “de dibuixos” com aquesta. Tot i que potser no caldria, ja que la Pixar ens ha regalat uns quants dignes de formar part de qualsevol rànquing de les millors pel·lícules: des de la fundacional “Toy Story” passant per “Buscando a Nemo”, “Cars”, “Monstruos SA” o fins i tot aquell pròleg d’Up que, en només set minuts, és capaç d’estovar al més insensible.

Les emocions tornen a ser el centre de la nova pel·lícula de la factoria que dirigeix John Lasseter. “Del revés” ens convida a un viatge fascinant per l’interior del cervell d’una nena que s’enfronta a la primera gran crisi de la seva vida, la que marca el pas de la infantesa a l’adolescència. Les protagonistes d’aquesta història són les emocions humanes, reduïdes a cinc per fer-ho més assequible al públic infantil: l’alegria, la tristesa, la ira, la por i el fàstic. Aquestes emocions es disputen –literalment- el control de comandament del cervell de la nena mentre intenten tenyir cadascun dels records de la menuda amb la seva personalitat pròpia.

L’alegria predomina en els records fins que els pares es traslladen a San Francisco i la nena es veu obligada a adaptar-se a una nova vida lluny del seu entorn, els seus amics i les seves aficions. I és aquí on comença l’autèntica aventura emocional, la que ens fa entendre que no tot és alegria a la vida, i que cal deixar un espai necessari per a totes les emocions, tant les positives com les negatives, en el nostre camí cap a la maduresa i la plenitud.

A “Del revés” se li pot tirar en cara un cert conservadorisme a l’hora de plantejar conflictes i solucions. També es pot lamentar que els personatges de les emocions no siguin tan emblemàtics com un Buzz Ligthyear, un Nemo o un Rayo McQueen. Però el que és indubtable és que la Pixar ha sabut sintetitzar un tema complex i abstracte com és el de les emocions i el funcionament del cervell de manera que els menuts ho entenguin i s’hi identifiquin i, al mateix temps, que els adults també puguin gaudir de l’humor adult i intel·ligent que és ja marca de la casa.