Trumbo

Fa pocs dies vam parlar la pel·lícula "El caso Fritz Bauer" en  la que viatjàvem a meitats del segle passat a Alemanya i constatàvem la lluita d'un home contra la negativa de la societat a encarar el seu passat.

Amb la pel·lícula Trumbo viatgem novament a la mateixa època, aquest cop als Estats Units, i ens tornem a trobar amb un personatge ,Dalton Trumbo, un afamat guionista, personatge divertit i extravagant, que estima el seu ofici per sobre de tot  - que s'ha d'enfrontar a la societat que l'envolta, quan aquesta actua de forma paranoica i intolerant  i persegueix tot el que fa olor  a comunisme, sota les llistes negres del senador Mc Carthy. 

Trumbo és empresonat i marginat per negar-se a contestar les preguntes dels congressistes maniqueus que li demanen que delati a col·legues seus, i passa un veritable calvari personal que afecta també la seva família,  en una història - similar a la que van sofrir d'altres milers de persones per motius similars en aquest període negre de la història americana - que ens manté enganxats a la butaca fins al final.

La pel·lícula està molt ben ambientada, i per davant nostre desfilen una multiplicitat de figures del Hollywood d'aquella època. Així, veurem personatges reaccionaris, com  l'actor John Wayne o la columnista Hedda Hopper,  enfrontats a d'altres de progressistes com Kirk Douglas o Otto Preminger.

El viatge en el temps ens fa notar que algunes coses semblen haver  canviat força : Els escriptors no escrivien amb ordinador ni feien  "tallar" i "enganxar" amb processadors de text sinó que ho feien - a vegades a la banyera -  amb vetustes màquines d'escriure i amb estisores i pegament reals; el tabac i els licors eren omnipresents, a uns nivells que ara ens semblen exagerats;  per telefonar es tenia que cercar on estaven disposats els telèfons, i no es portava a la butxaca un aparell que et permet contactar amb qualsevol racó del món en un instant, ...

Però alhora que fer-nos viatjar al passat  i gaudir  una estona intrigant i divertida,  la pel·lícula ens fa reflexionar sobre el perill sempre latent que a Hollywood, i  a la societat en general, segueixi havent-hi discriminació i injustícia i  que els poders polítics i socials puguin esdevenir intromissius i intolerants, causant danys i sofriments injustos a moltes persones.