En relació a una
de les (moltes) coses que no entén l’autor del blog -“que algú pretengui que jo també
sóc com Messi!”- vegeu el núm
XIV de les Coses que no entenc (o sí)-,
voldria fer una breu reflexió, afegint-me per descomptat a la seva justificada
indignació. Perquè, en efecte, la campanya engegada pel Barça, anomenada “TotssomLeoMessi” és una de les campanyes
solidàries més ridícules i lamentables que s’hagin pogut concebre mai, per bé
que estigui en plena consonància amb la frivolitat que caracteritza el món del
futbol i el seu entorn.
Ja és d’una total
manca d’originalitat fer servir una vegada més l’expressió “tots som fulanet o
fulaneta” sempre que es vulgui demostrar solidaritat amb algú (els hereus de
JFK hauríem de cobrar royalties per la frase pronunciada a Berlin l’any 1963, “Ich bin ein Berliner”), però que a sobre ho haguem de fer per
un esportista d’èlit, multimilionari, que ha estat condemnat per un delicte
fiscal -en primera instància- per un Tribunal Penal radicat a Barcelona, em
sembla inconcebible. ¿Ho hem de fer perquè, malgrat tot, juga en el nostre
equip i marca molts gols? La veritat és que una iniciativa així, basada en
remarcar la malignitat del poder judicial i d’Hisenda, i en donar suport a
l’infractor per ser “un dels nostres” (el millor del nostre equip) desqualifica
als “cervells” (¿?) que l’han creat.
Les sentències,
naturalment, poden ser objecte de crítica i de recurs, i també la que ens ocupa
conté aspectes discutibles i interpretables. Però Messi ha tingut un judici amb
totes les garanties, i ha comptat amb l’assessorament d’advocats i fiscalistes
de primera fila per defensar les seves tesis sobre l’abast jurídic de la (seva)
ignorància en matèria de deures fiscals. No pot sortir un portaveu del Barça a
parlar seriosament, amb veu engolada i posat reptador, d’”humilació, escarni i acarnissament” del que està sent víctima el
nostrat jugador. Apart de ser un insult a la intel·ligència de molta gent, és
una autèntica invitació al culers a negar la imparcialitat i professionalitat
de l’òrgan judicial que ha declarat Messi culpable d’un delicte fiscal, per un
pur rampell de passió futbolera. Ho
trobo d’una gran irresponsabilitat.
S’ha dit que el
futbol és la cosa més important de les coses menys importants de la vida. Jo introduiria
una petita variant: el futbol és la cosa més infantilitzadora de les coses
menys importants. de la vida.
2 comentaris:
Magnífic comentari d'una lamentable campanya!
Totalment d'acord amb l'article !!!!!
Publica un comentari a l'entrada