Aprofitant les llargues tardes d’estiu he llegit un llibre
també llarg, que ja va recomanar fa uns mesos el notre crític literari. Es tracta de “El anarquista que se llamaba como yo”, escrit
per Pablo Martín Sánchez que, com indica clarament el títol, té el mateix nom
d’un anarquista espanyol, que al llarg
del primer terç del segle XX va viure un seguit d’aventures i peripècies
apassionants.
L‘autor va descobrir accidentalment el personatge i molt
intrigat per aquesta coincidència va iniciar una recerca que li ha permès
escriure una biografia novel·lada del personatge, una modalitat narrativa que
avui està molt d’actualitat. El llibre s’estructura en capítols que segueixen
dos narracions paral·leles: d’una banda la infantesa i joventut del
protagonista i de l’altra la seva vida d’adult com a militant del moviment
anarquista.
Pablo va néixer a Baracaldo fill d’un mestre, més tard inspector
d’ensenyament, a qui va acompanyar uns anys en les seves rutes pels pobles de Castella
i de qui va rebre tota la seva formació. Més endavant va treballar en múltiples
ocupacions, obrer metal·lúrgic, tipògraf, ajudant de periodista, corresponsal
de guerra. Sempre vinculat al món de l’anarquisme va tenir una vida curta però molta
gitada amb diferents incidents, persecucions policials i estades a la presó; va
viure a diferents indrets, Madrid, Barcelona, París i Buenos Aires, entre
d’altres, gairebé sempre fugint de les
urpes que l’amenaçaven.
Finalment va
participar en els escamots revolucionaris que procedents de França pretenien
enderrocar la dictadura de Primo de Rivera el 1924. Ferit i detingut a Vera, després
de travessar a peu els Pirineus, va ser sotmès a un Consell de Guerra
sumaríssim ple d’irregularitats i es va suïcidar just moments abans de ser
ajusticiat amb garrot vil a la presó de Pamplona.
El seguiment de les peripècies de Pablo en un riquíssim
treball d’investigació i documentació permet a l’autor oferir-nos un llibre d’acció,
que no podem deixar, i alhora un viatge per la apassionant història de la
primera meitat del segle XX.
Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada