7 de maig

Mal dia, aquest, per jugar-se alguna cosa a Europa. El 1986 el Steaua de Bucarest deixava al Barça sense Copa de Europa i ara el 2019 ha estat el Liverpool qui l’ha deixat fora d’una final de Champions. Messi, tot i  haver fet una clara declaració d’intencions al començament de temporada no ho ha pogut aconseguir tot sol. Els seus companys, amb una pobre determinació i acostumats a ser la majoria dels partits comparses del millor jugador del mon, ni van ajudar a guanyar l’anada al Camp Nou, ni van fer res per evitar la derrota a la tornada a Anfield.

Veient com els vermells corrien i pressionaven i com els blaugranes trotaven sense energia ni convicció, podem fer-nos moltes preguntes. Com es pot donar exemple professional tan pobre d’esforç, voluntat i sacrifici? Com es possible que un entrenador no sigui capaç de motivar, mentalitzar i exigir concentració i precisió? Com es pot acceptar que cap jugador no aixequés la veu demanant reacció? Davant el Liverpool no es pot esperar l’encert diví o la errada del contrari com si el rival fos el  Vila-real, Llevant, l’Eibar o Valladolid.

En aquest Barça no hi ha ningú que assumeixi aquests compromisos, ni tècnic, directiu, ni jugador.  Sense Guardiola, Tito Vilanova o Luis Enrique, sense Puyol, Xavi, Iniesta o Eto’o, només hi és Messi; un any més, trinxat desprès de tirar del carro des del mes d’agost. Ple de buidor i  impotència desprès d’haver viscut i patit un altre 7 de maig.