dimarts, 21 de maig de 2019

Els advocats polítics


El món de la política sembla que es prou potent perquè els bons professionals del món del dret s’hi sentin atrets, abandonin temporalment la seva lucrativa feina i experimentin el vertigen de la res publica.
S’hi han sentit seduïts per l’eròtica del poder jutges, fiscals, advocats, i fins i tot procuradors, que curtits en mil batalles judicials i avesats en la brega dialèctica forense, han trobat en la contesa política un nou terreny de joc on desenvolupar les seves habilitats.

Recentment, a Catalunya, han donat aquest pas els advocats Jaume Asens, Jaume Alonso-Cuevillas, i gairebé, Gonzalo Boye, un dels millors lletrats europeus, que havia de ser el substitut de Carles Puigdemont a les eleccions europees, i per tant número ú de la llista, sino hagués triomfat el seu recurs contra la Junta Electoral Central que impedia al propi Carles Puigdemont presentar-s’hi. A l’haver guanyat el recurs -com no podia ser d’una altra manera-, s’ha perdut la possibilitat de gaudir de les soflames de l’eurodiputat Boye per bé que podrá continuar sent el flagell de l’Estat espanyol en tots els fronts en el que el combati judicialment.

Perquè, la pregunta que cal fer-se: ¿és útil i profitosa la presència d’advocats de renom en la lluita partidista? I, en concret, ¿han aportat quelcom novedós al debat electoral els advocats Jaume Asens, núm. 1 dels “comuns” per Barcelona, i Jaume Alonso-Cuevillas, núm.1de JXCat per Girona? ¿L’aportaran al debat parlamentari? Fins ara, amb tot el respecte que es mereixen, han fet un paper bastant galdós.
Es obvi que tots dos, des de les seves respectives ideologies, ja feien política fent d’advocats de les causes que defensen. ¿La defensaran millor fent de polítics? Jo no ho crec. Penso que la subtilesa del seu discurs jurídic serà atropellat sense pietat pel soroll i grolleria de la política hispànica.
Tant de bo m’equivoqui.