La bruma, els abusos i una caravana

Un nou llibre d’Enrique Vila-Matas és sempre un esdeveniment a celebrar. “Esta bruma insensata” (Seix Barral) és, com podíem esperar, un joc metaliterari brillant. En aquest  cas, l’autor barceloní s’ha permès el luxe de l’autoironia fabulant sobre dos germans: un autor d’èxit resident a Nova York però amagat de les càmeres i el seu proveïdor fidel de cites literàries i estratègies literàries, solitari i confinat a una casa en ruïnes a La Costa Brava. El seu retrobament físic després de vint anys a Barcelona enmig dels dies convulsos d’octubre del 2017 es converteix en un txoc realment interessant.

He recomanat els dos llibres anteriors de l’escriptora basca Edurne Portela. A “Formas de estar lejos” (Galaxia Gurttenberg) abandona el tema del conflicte basc per atrevir-se amb el de la violència de gèneres vista a través dels ulls d’una jove estudiant als Estats Units. El ritme pausat i la subtilesa de la narració no redueixen la magnitud del drama viscut per la protagonista.

Las malaguenya resident a Madrid Esther García Llovet, de qui no havia llegit res, m’ha impressionat amb “Sánchez” (Anagrama), un text molt breu i extraordinàriament construït sobre una llarga nit a la perifèria urbana i humana de Madrid, amb dos homes, una dona i un gos com a protagonistes.

La novel·la negra en català compta amb un nou llibre de Jordi de Manuel, “La barrera” (Alrevés/Crimms.cat), amb dos Mossos d’esquadra investigant un cas d’ús de narcotitzants per cometre abusos sexuals i alguna cosa més, amb un guàrdia jurat com a protagonista secundari i involuntari de la història.

Finalment, ens felicitem de que Ivan Jablonka, el brillant autor de “Laëtitia o la fi dels homes”, ens lliuri ara una obra, aparentment menys ambiciosa, on reflecteix els seus estius infantils amb la seva família viatjant per diversos països a bord d’una camioneta. Em sembla especialment interessant la connexió que fa amb la història de les famílies dels seus pares víctimes de l’holocaust, la seva professió d’historiador i la brillant reflexió final sobre la llibertat. Podem, trobar “Una casa amb rodes” en català i en castellà a Anagrama.