Preocupen, i molt, circumstàncies que de forma
reiterada veiem i patim cada dia. És insultant i d’un elevat risc la quantitat
de semàfors en vermell no respectats. És
desesperant la continua invasió d’espais aïllats al trànsit per part de vehicles lleugers que busquen
drecera. Es temerària la velocitat inadequada de moltíssimes motocicletes. És
extrem el col·lapse a xamfrans i carrers del eixample, principalment el matí,
per la càrrega i descàrrega. És
inacceptable trobar-se carrers on hi ha més carrils obstaculitzats que
disponibles per circular.
Observem alguna solució els ciutadans? Cal que
continuem practicant la auto-gestió i
fomentant la paciència com gran virtut viària? On és la Guardia Urbana? Ha
abandonat les funcions de vigilància i regulació del trànsit? Els carrers de
Barcelona necessiten que la Guardia Urbana sigui presencial, no només per a les
emergències. Cal ser-hi per observar, regular, ordenar, advertir i sancionar si
cal, amb l’objectiu de fer possible un trànsit més ordenat i més cívic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada