L’encertada
concessió del premi Princesa d’Astúries a la gran escriptora de Brooklyn Siri
Hustvedt ha coincidit amb l’aparició de ‘Records del futur (Grup 62/Seix Barral), una autoficció on
recupera la seva arribada fa quaranta anys a Nova York procedent de
Minnesota. La jove, brillant aspirant a
crítica d’art, filòsofa i novel·lista, combina en aquest text la recuperació
del seu diari, el seu primer projecte literari i les relacions de veïnatge,
amor i amistat. No és mai fàcil llegir a
Hustvedt: cal treballar atentament sobre la seva proposta, una barreja densa
d’interessos culturals, trames i idees, marcada en aquesta època de la seva
vida en la conquista de la gran capital cultural i, com sempre, en una visió
nítidament feminista del món.
La joveníssima
gallega Alba Carballal sembla
condemnada a no treballar del que va estudiar, Arquitectura, si tenim en compte
la gran qualitat literària i l’èxit impecable en la recerca humorística de la
seva primera novel·la, ‘Tres maneras de
inducir un coma’ (Seix Barral). Un
dels seus protagonistes es diu Eduardo Mendoza en homenatge a la molta clara
referència de l’autora, similar en estil i objectius a les obres més gamberres
de l’escriptor català. La picaresca dels protagonistes, que lluiten per
sobreviure a Madrid, es desenvolupa eficaçment i amb tocs de
thriller, amb girs de guió tan sorprenents com ben treballats.
De la joventut de
Carballal passem a la veterania de Theodor
Kallifatides, qui ens explica a ‘Otra
vida por vivir’ (Galaxia Gutenberg) com si li ha acabat la capacitat de
seguir escrivint i com un retorn a Grècia, des d’on va emigrar a Suècia
cinquanta anys abans, per un homenatge, li fa recuperar les ganes d’explicar
alguna cosa, en aquest cas la seva vida, la seva llarga relació amb la seva
esposa i els seus fills, la seva visió dels seus orígens i la curiosa relació
amb la llengua grega i la sueca. Un text fresc i tendre.
L’autor de
‘Patria’, Fernando Aramburu, va
escriure durant quaranta setmanes al suplement literari d’El Diario Vasco una
secció de comentaris sobre poemes en castellà. Ara Tusquets els edita a ‘Vetas profundas’. Quevedo, García
Lorca. Storni, Neruda, Gil de Biedma, Vallejo, Machado... Tots ells i molts més
són analitzats sota la lupa amiga d’un literat que és també professor de
literatura i que en aquests textos, amb el seu habitual to calmat i el seu
estil lleuger, obre les portes de l’amor a la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada