No coneixia encara
l’autor nord-irlandès Bernard MacLaverty,
de qui Libros del Asteroide ha tingut l’encert de publicar “Unas
vacaciones en invierno”. Una parella septuagenària visita Amsterdam i es
troba dividida, després de moltes dècades de convivència feliç, per un secret
d’ella i l’alcoholisme d’ell. S’estimen i es respecten, però el seu futur està
en joc. El ritme pausat i la delicadesa gens afectada d’aquesta novel·la
mereixen una lectura reposada.
Javier Cercas ha
guanyat amb ‘Terra Alta’ el premi
Planeta amb una novel·la policíaca protagonitzada per Melchor Marín, un Mosso
d’Esquadra amb una història personal molt convulsa. Traslladat
temporalment a la comarca que dóna nom
al llibre, troba un amor redemptor però també un cas d’assassinat pel qual
costarà molt trobar pistes i proves.
Després d’un final molt ben resolt, ens queda esperar noves aventures d’un
heroi molt ben dibuixat.
El veteraníssim John le Carré (Edicions 62 i Planeta)
continua demostrant amb “Un hombre
decente” no sols que està en bona forma literària sinó que és capaç de
seguir construint històries robustes d’espionatge associats a l’herència de la
guerra freda i als nous problemes del món actual, amb el Brexit i els nous
papers de les antigues grans potències. El conflicte ètic dels protagonistes
acaba sent, de forma brillant, el fons i el desllorigador de la trama.
Aquest mes em
permeto “colar” en el post un assaig. La meva justificació és que bona part d’“Acompañando a Simone de Beauvoir”
(Galaxia Gutenberg), del francès d’origen algerià Sami Naïr, s’adreça a comentar l’obra literària de la gran
precursora del feminisme modern. Els lectors de “La sang dels altres” o “Els
mandarins” poden renovar amb aquest treball els seus desitjos de llegir o
rellegir els textos ressenyats per Naïr,
emmarcats en la història política i cultural de la França de post-guerra.
1 comentari:
Aquesta vegada no estic massa d’acord amb la recomanació de Terra Alta. Em sembla, clarament, una novel•la d’encàrrec per donar-li el Planeta a un autor consagrat.
La novel•la es llegeix bé però la història i la prosa em semblen fàcilones, els personatges molt estereotipats; aquest intent de novel•la negra no el trobo gens reeixit i en conjunt no està a l’alçada de la qualitat a la que Cercas ens té acostumats.
Publica un comentari a l'entrada