1917

1917 hagués pogut ser un any similar a tants d'altres, si no fos perquè des de feia 3 anys el món estava immers en una guerra gran i boja, que és coneguda com la primera guerra mundial.

Quan una guerra esclata, el món es transforma, i no precisament per a millor. A més la primera guerra mundial va ser especialment brutal, perquè, a més de l'augment de la capacitat mortífera de les armes, es va inventar una forma molt cruel de lluitar: la guerra de trinxeres, en la que milers d'homes vivien en condicions infrahumanes esperant trobar l'ocasió d'esclafar els enemics engabiats en una trinxera similar, separada de la pròpia per una "terra de ningú" en la que travessar-la significava una mort segura.

En aquest context, Sam Mendes, director de la pel·lícula,  ens explica una història construïda a partir dels records que li explicava el seu avi, que havia sigut missatger de l'exèrcit britànic a la primera guerra mundial.

La pel·lícula és la història de dos soldats britànics que reben l'encàrrec de creuar la terra de ningú en sòl francès per contactar una altra companyia britànica i fer-li arribar el missatge que si no reculen seran atacats pels alemanys, que els han preparat un parany,  i conduïts a una mort segura. Un dels dos soldats té un germà en aquesta companyia.

L'estil i realisme de la filmació, feta quasi d'una tirada, fa que veient la pel·lícula, i sense haver de recórrer a noves tecnologies com la realitat virtual,  ens transformem en aquests soldats: Correm, caiem i ens amaguem amb ells intentant evitar els perills que ens trobem, i alhora, patim per poder arribar a temps de donar el missatge salvador, a la vegada que constatem com d'atroç és en la realitat una guerra.

Realista, amb una fotografia, so i efectes visuals impressionants, que han sigut premiats amb 3 òscars tècnics en aquests àmbits, 1917 s'afegeix a la llista de pel·lícules que, de tant en tant ens recorden que la guerra no és un joc, sinó una bestiesa col·lectiva, amb perdó de les bèsties pròpiament dites.