Finalitzàvem 2019 amb el mal regust de la
cloenda a Madrid de la cimera del clima, amb l’únic acord de la majoria de
països per presentar durant 2020 plans d’acció més ambiciosos per reduir
emissions de gasos. No sabem si els encarregats de fer aquests deures s’han
posat ja a treballar; en cas contrari haurien d'espavilar desprès d'observar
els efectes causats per temporals, només a Europa, com “Gloria” o “Ciara”, o
els més de vint graus enregistrats aquest febrer a La Antàrtida o l’iceberg A68
navegant cap a mar obert. Tinc la impressió, que, tot i les greus previsions que
es pronostiquen, no hi ha prou empenta per millorar-les.
Amb tantes ombres al
horitzó climàtic, he buscat omplir els meus camps visuals amb la força de la
llum i dels colors mitjançant una tria d’exposicions que em venien de gust.
Renoir i Degas, entre d’altres, a la Fundació Mapfre BCN (Tocar el Color); Van
Gogh al Circulo de Bellas Artes Madrid (Van Gogh Alive-The Experience); Monet
al Centre Arts Digitals BCN (Monet, la Experiencia Inmersiva). Tots m’han
tornat a impressionar, sigui amb la tècnica del pastís, el format digital o la
projecció multimèdia; algunes apropen aquests mestres de la llum i del color a
les generacions més joves. Generacions que tinc la impressió són les
úniques amb voluntat i força per exigir que es facin els deures acordats per
2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada