La matinada del 9 de Març ens va deixar el
poeta i amic Josep Ramón Bach,
víctima d’una dolència inesperada, cruel i fulminant. Amics des de 1965, dels
de debò, de pedra picada; quan ens vam conèixer ja escrivia poesia i no va
parar. Vital, tendre, subtil, extremadament generós, sincer i fet molt a la
seva.
Deia: “l’escriptura
ho es tot per a mi.... l’únic que justifica la meva vida és escriure...no em
traeix, sempre m’ha acompanyat i no em juga cap mala passada. Que més vull”
El Temps, febrer 2019.
Coincideixo amb el seu editor de l’obra
completa quan el defineix com “un illot solitari dins la poètica catalana,
allunyat de tots els ismes....conrea la ironia i la tendresa en un viatge
impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix”.
En el
primer poema de Secreta Dàlia (2016) diu: “escric
perquè vull fugir d’una realitat insaciable, que em pren el senderi i
m’entronitza la por”
El 1966 publica els primers poemes a la
revista Riutort de Sabadell. El 1968 es comença a reconèixer la seva obra amb
el premi Martí Peydró de poesia (Sabadell, jurat presidit per Joan Triadú) i el
1972 publicà la plaquette
" Emilie Kraufort, alumna de primària -poemes de Johnny Course-".
Després publicà a la recordada col·lecció Llibres el Mall “De rems i
hores”(1974), “Diorames”(1975) i “Trànsfuga de la llum” (1985).
També el 1966
amb “l’Ocell Imperfecte” apareix el mite de Kosambi, narrador de comptes
africà. Personatge clau en l’evolució de la seva obra. Kosambi i seu amic Abdul
ens ofereixen un saviesa que contrasta, en un contrapunt irònic i tendre, amb
la nostra civilització consumista. Al costat de Kosambi creà altres veus que
l’acompanyen, en paral·lel, apareguts entre els anys 1993 i 1995, com l’obra
“Viatge al cor de Li Bo”.
Al llarg de la seva carrera obtingué diversos
guardons que varen culminar amb el Premi Serra d’Or de Poesia per Caïm.
Avui el
recordem amb aquest poema que està escrit en el seu recordatori a mode
d’epitafi:
“Ep, si pot ser.
Demano un bocí de cel
Per un somiatruites elegant,
Que no és ambiciós ni pedant,
Sinó un poeta fidel.
En tindré prou
Amb un sac de núvols prims
I un llibre ple de rims escrit sense enrenou !”
Josep Ramón Bach.
Descansa en
pau !
Francesc
Casas
A Wikipedia trobareu la seva semblança actualitzada:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada