Lectura i estat d'alarma

És legal sortir de casa per anar al pàrking per agafar un llibre del cotxe a la llum del decret-llei de declaració de l’estat d’ alarma?

Una vegada llegit l’excel·lent llibre de memòries d’Stefan Zweig, “El Mundo de Ayer”, que casualment (o no) em vaig decidir a llegir, per fi, a l’inici del confinament, en l’edició de Janés Editor de 1958, vaig pensar que el següent llibre que em vindria de gust  encetar seria una novel·la de la Siri Hustvetd, “Records del Futur”, que per alguna estranya raó (o no) no tinc a casa, sinó que es va quedar oblidada al cotxe des del dia que la vaig comprar.

Disposat a sortir amb mascareta i guants de làtex per anar al pàrquing que tinc davant mateix de casa, just creuat el carrer -de 3 metres d’amplada-, un dubte sobtat m’ha vingut al cap: ¿tinc llibertat ambulatòria per fer-ho? ¿estaria incomplint, eventualment, les restriccions de mobilitat establertes en el Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, sobre declaració de l’estat d’alarma? ¿necessitaria complimentar el certificat autoresponsable recomanat per la Generalitat?

Òbviament, l’objectiu d’aquest neguit és no solament evitar l’escarni públic dels veïns que em poguessin espiar, sinó, sobretot, no ser objecte d’una sanció que, tot i preveient que fos tipificada com a lleu, tindria una quantia mínima de 600 € (una xifra que ara per ara prefereixo estalviar per proveir-me de paper higiènic pels propers mesos).

Està clar que la meva sortida no és ni per anar a comprar menjar, ni per anar al despatx a treballar (cosa que sí puc fer, com a professional), ni per anar a cal metge, ni per passejar un gos que no tinc, ni per auxiliar a cap persona gran i/o desvalguda, ni per anar al caixer a treure diners. A les caselles del certificat autoresponsable tampoc veig on encabir el motiu de la sortida, ni fent una benèvola interpretació extensiva dels supòsits contemplats.

La casella de “causa de força major o situació de necessitat” podria ser una opció, però com que hi ha un espai que t’obliga a especificar-la (“especifiqueu-la”, posa), el meu olfacte jurídic em diu que al·legar un estat de necessitat cultural o l’impuls irrefrenable de conèixer l’obra literària de Siri Hustvedt no seria prou convincent pels agents de l’ordre de Sitges que em poguessin interceptar.   

Una solució plausible seria treure el cotxe del pàrquing amb l’excusa de fer benzina per desplaçar-me a treballar al despatx de Barcelona, i un cop omplert el dipòsit, tornar al pàrquing, i aleshores sí, pujar a casa amb el llibre sota el braç, sense cap temor. Però he descartat també aquesta ocurrència, perquè la Guàrdia Urbana em podria atribuir haver comès un frau de llei, o fins i tot un abús de dret, i la veritat és que no els hi faltaria raó.

Potser el que acabaré fent serà quelcom semblant al que feia quan era petit i jugava al joc del mocador: sortir dissimuladament a la porta del carrer, mirar a dreta i esquerra per si veig algú, i quan no hi hagi ningú a la vista, arrencar a córrer per creuar el carrer, entrar al pàrquing, obrir el cotxe, agafar el llibre, i amb la mateixa precaució, tornar a casa d’una revolada.

Sincerament, no sé si això serà legal o no, però és el que faré.

Sitges, 25 de març de 2020