I l'Imma Colomer l'ha volgut recitar pels lectors de PROVA I ERROR.
Trobo que la combinació de lletra i paraula dona uns resultats magnífics i segur que us emocionareu en escoltar aquest poema.
A LES INFERMERES EN TEMPS DIFÍCILS
Penso en tu,
que et vesteixes cada dia amb una bossa de la
brossa
i et tapes com pots la cara i les mans
que et canvies el vestit de plàstic a cada
porta,
per anar a animar els que et necessiten,
que no tens ni temps de fer un mos a mig matí,
que animes als que estan bé i als que no tan
bé,
que acompanyes a l’home que mor
mentre deixes que escolti els missatges d’amor
dels qui l’estimen;
les seves llàgrimes també són les teves.
Que arribes a casa amb ganes de plorar,
però fas bona cara
perquè el teu fill t’espera amb les mans
enlaire,
vol que l’agafis, però no pot ser...
no saps què es pot haver colat sota les
bosses.
Penso en tu i t’admiro
i t’estic profundament agraïda
perquè ets un àngel, una deessa,
una heroïna silenciosa.
de les que fan que la vida encara tingui
sentit.
Entrades
3 comentaris:
Molt bella i entranyable la veritat d’aquesta poesia.
Sentido homenaje y recuerdo merecido a tanta gente que se está sacrificando y poniendo su vida en peligro por todos nosotros.Ojalà cuando esto acabe tengan el agradecimiento del Estado y de toda la sociedad.
M’he emocionat per les paraules de la Carme i el so de la Imma
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada