Xifres i lletres

Benvolgut editor, torno a escriure’t 18 dies desprès de la meva primera carta confinada i 36 dies des que va començar el meu confinament, just el dia que van tancar les escoles. Pocs dies després, les responsabilitats pròpies de pare, van ampliar-se a la de tutor escolar full time. Aquests dies, he agraït ser un pare una mica pesat. Molts matins camí de la escola, practicàvem una mena de rosari multiplicador de les tables de 1 al 12. Aquesta perseverant lletania m’ha evitat la penitencia de tornar a repassar les multiplicacions. 

Ara la meva principal tutoria es al mon de les divisions. Però no deixo de sumar i multiplicar; 36 dies confinat suposen 864 hores, sense més llibertat exterior que la d’anar al supermercat, 1 o 2 cops per setmana, i baixar les escombraries cada 24 hores. Tenint en compte que des del meu habitatge fins el carrer tinc 106 escales i que cada dia procuro caminar 10 vegades les 50 passes que em permeten fer un volt per casa meva, estimo que el meu fitness setmanal consisteix en fer unes 4.500 passes. 

Una dada tant poc gratificant com les paraules que escolto a molts dels nostres polítics, posant l’accent a la lletra que més pugui ferir a qualsevol rival polític. Caldria que canviessin d’una vegada la lletra de les seves insofribles cançonetes. Que cantin “Resistiré” o qualsevol altre himne viral. Que s’apropin a la ciutadania. Que agafin el carro per fer la compra i entretant esperen torn a qualsevol cua, reflexionin sobre una encertada dita: “als moments de crisi, les persones intel·ligents busquen solucions i les incompetents culpables”. Una bona lletra que podrien enregistrar al disc dur del seu cervell, a veure si son capaços de millorar totes les xifres.