Aquest dies rebem infinitat de wuaps amb
acudits, vídeos, texts, cançons i poesies de tota mena. Una saturació que si pertanys
a gaires grups pot arribar a atabalar i resultar indigerible. Si algun dia em llevo
una mica tard quan obro el telèfon en
tinc fàcilment més d’un centenar, i només són quarts d’onze...
Per això jo tendeixo a reenviar només aquells que trobo molt rellevants per la seva informació o pel seu enginy. I de tant en tant en penjo algun al Blog. És el cas d’aquests quatre contes del llibre Animalari d’Enric Larraeula recitats per ell mateix. M’han semblat divertidíssims i segur que als lectors del Blog els encantaran. Els penjo sense la seva autorització però dedueixo per les seves mateixes paraules de presentació que estarà encantat que els compartim.
1 comentari:
Molt tendre! M'ha agradat molt.
Publica un comentari a l'entrada