En Valentí ens ofereix avui aquest seu darrer poema que als de la meva edat ens toca molt de prop.
darrer poema
Sí, ho sé, aquests són els darrers versos
d’un llibre que he intitulat “darrer”
Selva endins fou el títol del primer
un munt, segur, dolents, rauran dispersos.
S’apropa el viatge vertader
on m’esperen immensos universos
en parlen saberuts com molt diversos
a tots, però, hi niua rondaller.
No puc consolidar el darrer mot
car mon cervell farcit amb ironia
em diu que noms vivents moldegen brot
d’un poètic consol de nit, de dia.
Si el món encara és viu passat uns segles
sabrem com vaig palpar de llengua tecles.
Valentí Gómez i Oliver
29/30 maig, 2020
(del Darrer llibre, inèdit)
Entrades
2 comentaris:
ENCOLPIDOR, m'agraderia tenir aquesta serenor. Gràcies Valentí.
També podrien ser penúltims o antepenúltims versos. El camí és llarg, i el seguim a relentir, o passets petits o de puntetes per no desvetllar la parca, però caminem.
Molt bonic el sonet.
Publica un comentari a l'entrada