La dansa dels dilluns

Maya Plisétzkaya està considerada com una de les més grans ballarines del segle XX, mite i llegenda de la dansa clàssica que li permeteren assolir el títol de Prima Ballerina Assoluta.

Filla d’una família d’artistes d’ascendència jueu lituana, es va convertir en Primera ballarina del Teatre Bolshoi amb 18 anys amb la interpretació que la feu més famosa: La mort del cigne. Tot això malgrat perdre els seus pares quan ella era encara petita, doncs el seu pare fou executat per ordre de Stalin i la seva mare fou deportada.

Després dels seus anys d’èxit a Rússia, començà a viatjar i col·laborar internacionalment, convertint-se en directora del Ballet de l’Òpera de Roma, o de la Compañía Nacional de Danza a Espanya. Incorporà aspectes més moderns en el seu repertori clàssic, col·laborant amb coreògrafs com Maurice Béjart o Roland Petit que crearen coreografies específiques per ella.

La veurem en La mort del cigne, peça que retrata els últims moments de vida d’un cigne ferit. Basada en la música de El carnaval dels animals de Camille Saint-Saens va ser  creada el 1905 per Michel Fokine sota la petició de la ballarina Anna Pávlova, que en fou la seva primera intèrpret. És una peça molt breu però molt estimada per les principals figures de la dansa clàssica.

En ella destaquen la fluïdesa de moviments, la llibertat i agonia que expressen els braços, les cames que s’estenen i pleguen en els últims instants. Tot i que Pávlova va ser la primera ballarina i creadora d’aquesta peça, és Maya Plisétzkaya qui la feu brillar. Amb la seva plasticitat, l’elegància i lleugeresa del seu coll i els seus braços, el seu perfil de Reina de l’aire dotaren de formes ondulants que s’amplien i s’escurcen en la seva interpretació.