¿És legal trobar-se accidentalment
a un familiar pel carrer i fer un volt plegats durant la vigència de l’estat
d’alarma?
Aquesta setmana
vaig haver d’anar a Barcelona perquè tenia hora amb el Notari per signar un testament
ordinari i un testament vital d’una clienta de 80 anys, que tenia necessitat de
deixar les coses el més ordenades possible, “ad cautelam”, amb
coronavirus o sense.
I així ho vam fer,
la clienta i jo amb mascareta i guants i el Notari, amb mascareta d’alta
qualitat i protector facial amb visera transparent, no sé si per remarcar el
seu estatus o la seva por.
En acabat, la
clienta contenta i feliç i jo també pel servei prestat en circumstàncies tan
estranyes i anòmales.
La qüestió és que
després d’acomiadar-la i assegurar-li un import molt ajustat de la factura del
Notari, em vaig trobar a la sortida del seu despatx, ¡oh sorpresa!, a la meva
filla que en aquell precís moment, casualment (o no), baixava a comprar el pa.
Ella viu en un pis
compartit amb amigues al carrer Bonavista i el despatx del Notari està als
Jardinets de Gràcia, així és que d’alguna manera la proximitat d’ambdós llocs,
per una banda, i el principi de sincronicitat, que ara sé que existeix, va
permetre que una trobada imprevista però molt desitjada per tots dos, pogués esdevenir-se.
Vam donar dues voltes a la mançana departint cordialment a un metre i mig de
distància.
Va ser una
autèntica sort gaudir d’aquella curta estoneta, perquè, examinant les
restriccions establertes en el Decret 463/2020, de 14 de març, de declaració de
l’estat d’alarma, resulta que aquest tipus de trobades familiars no estan
permeses legalment encara, el que significa que si l’haguéssim planificat hauríem
estat objecte de sanció governativa.
Potser pensareu que
aquell encontre no va ser del tot accidental, però també em reafirmo que fer-se
el trobadís tampoc està prohibit ni tan sols en temps d’estat d’alarma.

1 comentari:
No es podrà dir que va ser una cita a cegues...
Publica un comentari a l'entrada