dimecres, 10 de febrer de 2021

La venus negra


La casualitat, i les xarxes, han fer que hagi retrobat un antic company de curs del batxillerat del Milà i Fontanals, 53 anys després de deixar l’Institut. Es tracta de Josep Lorman i fa uns dies ens vàrem retrobar per fer un vermut a les hores permeses pel règim que imposa la pandèmia.

Doncs resulta que en Lorman és escriptor amb una llarga carrera de guionista, literatura juvenil i novel·la. La trobada va ser necessàriament nostàlgica però alhora molt interessant i fructífera, com veureu. Vàrem intercanviar records, vivències i fins i tot uns llibres. Jo li vaig donar el meu darrer de fotografia i ell una novel·la publicada el 2014,  “La venus negra”.

I el cert és que em va atrapar des del primer moment i me la vaig empassar, literalment,  en quatre dies. És una història sentimental d’un home que té unes relacions familiars molt complicades, sobretot amb les seves parelles. Això el porta establir-ne una més amb una dona negra que coneix en un viatge turístic a Burkina Fasso. Aquesta vegada les conseqüències resulten molt més greus que acaben portant-lo a la presó. Això és el que en David, que així es diu l’home ens explica en un recorregut ple d’incidències que no pots deixar. Tant ell com la resta dels personatges estan molt ben dibuixats i resulten singulars però alhora creïbles. L’estructura del relat funciona molt bé i la prosa resulta rica però fluida i es deixa llegir amb extrema facilitat. En resum un llibre molt recomanable. Com que ja fa temps que es va publicar ja no es troba ales llibreries però en el context digital en que ens movem el trobareu fàcilment per internet i 17 € a Amazon o la Casa del Libro.


1 comentari:

Josep Lorman ha dit...

Gràcies, Josep Maria, per la recomanació. Una abraçada.