IX El saxofon en el jazz. Coleman Hawkins i Lester Young.
El saxo era un instrument pràcticament irrellevant en el jazz, fins que Coleman Hawkins el 1929, va gravar "Body and Soul". La forma de tocar l`instrument en aquesta interpretació, va fer ràpidament escola i va crear multitud de seguidors en pocs anys. Semblava que tocar el saxo amb molt ús del vibrato i amb una sonoritat ampulosa i envolvent com la que el propi Coleman Hawkins mostra a ”Sophisticated Lady", era en definitiva "la manera de tocar el saxo " .Però el 1936, va aparèixer un innovador. Lester
Young va gravar un solo de saxo que ha
passat a la història a "Lady be good ". Quan l'escolteu, us donareu compte de la
diferencia, res de vibrato, sons molt curts i simples, però amb
conservació total de la melodia. Malgrat que algùn crìtic va dir "No
m'agrada gens, sona com la bocina d`un cotxe", el cert és que la
influència de Lester Young sobre els saxofonistes posteriors va ser immensa,
molt superior a la de Hawkins, més clàssic, i va posar les bases dels estils bop
i cool..
Coleman
Hawkins va tocar un cop al Palau els anys seixanta. Lester Young va formar una
unió artística i potser alguna cosa més amb la gran Billie Holiday.de la que
parlarem pròximament i va morir a finals dels cinquanta consumit per les drogues.
Les gravacions seleccionades son una bona mostra dels estils d`aquests dos
grans saxofonistes. Els que us agradi el jazz no deixeu d`escoltar
Coleman Hawkins a "Disorder at the
Border".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada