Jugar
a bàsquet era un dels més grans plaers, de petit, al Liceu Francès de
Barcelona. De més gran es jugava a l’equip dels grans: l’Hispano Francés. Allà
vaig coincidir amb un jugador flegmàtic i enginyós, una mica més gran. Era en
Xavier Folch. Es va establir una mútua simpatia.
L’any
1969 em vaig instal·lar a Itàlia, concretament a Roma, on he treballat a la
Universitat gairebé 40 anys. Sempre he mantingut una relació amb Xavier Folch,
tot visitant-lo a Barcelona o acollint-lo a la Ciutat Eterna (la foto és de la visita a Ostia, amb uns
amics amb motiu de l’exposició sobre Antoni Tàpies: "Tríptic”, organitzada per
l’Associació “Catalans a Roma”, anys noranta.)
En
Xavier ha estat el meu primer editor de poesia- també de novel·la i assaig- i
sempre recordaré la seva delicadesa en dir-me que Selva Endins (el meu primer poemari) era un llibre que li agradava
i que el publicaria, amb contracte i anticip! Corria l’any 1993. L’any 2005
vaig publicar, dins Or Verd, un sonet
dedicat a Xavier Folch, anomenat “Dedicatòria”, escrit entre 1993-1995 i que és
aquest mecanografiat.
Cura ut valeas!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada