"En un lugar salvaje": aïllar-se el món

Una de les pel·lícules més vistes i comentades d’aquest any ha estat “Nomadland”. En aquesta pel·lícula que combina ficció i documental, la protagonista és una dona que, després de perdre-ho tot durant la recessió, s'embarca en un viatge cap a l'Oest americà vivint en una caravana i explorant una vida fora de la societat convencional, com nòmada moderna.

Una premissa similar, però sense la càrrega de denúncia social de “Nomadland”, és la que mou la protagonista d’ “En un lugar salvaje”, l’interessant debut com a directora de l’actriu Robin Wright, que també interpreta el paper principal. En aquest cas, la història gira al voltant d’Edee, una dona que, després de perdre la seva família, decideix aïllar-se del món instal·lant-se en una cabana enmig de les Muntanyes Rocoses, sense cotxe ni mòbil.

Durant la primera part, la pel·lícula ens explica una història de supervivència: Edee s’ha d’adaptar a un entorn nou, d’espectacular bellesa però també força hostil, amb atacs d’ossos, gelades i molta gana. En aquest tram de la història encara no sabem massa quines son les motivacions d’aquesta dona que decideix, com la de Nomadland, allunyar-se de la societat.

En la segona part apareix un nou personatge, Miguel, un caçador local amb qui Edee establirà una curiosa relació. En aquest moment, la pel·lícula sap jugar amb el misteri de les vides passades d’aquestes personatges i una atracció que va creixent i amb la que es manté també l’interès de la història.

Tot i ser una opera prima, Wright es maneja prou bé en la direcció tot i caure potser en alguns recursos fàcils -els flashbacks- i alguns girs de guió una mica forçats. Com a actriu sap aportar la duresa justa que fa creïble el seu personatge, i es complementa molt bé amb el seu company de repartiment, l’actor mexicà Demien Bichir. La pel·lícula creix a mesura que avança el metratge i acaba emocionant amb aquesta història extrema de superació del dol, però també d’amistat i solidaritat humana.

La pel·lícula de la Robin Wright està filmada a la regió d’Alberta, al Canadà, i sap aprofitar molt bé la bellesa natural dels paisatges. ‘En un lugar salvaje’ és, en aquest sentit, també un cant a la natura i la integració de l’home en l’entorn natural.

També a Canadà es va filmar “Y llovieron pájaros”, una pel·lícula que es va estrenar l’any passat i que, com les dues ja comentades, ens torna a presentar una sèrie de personatges que abandonen la civilització per anar viure aïllats enmig de les muntanyes. En aquest cas estem davant d’una història que parla sobre la voluntat de viure i morir dignament, a més d’incloure un missatge d’alerta sobre els efectes del canvi climàtic. 

Son tres pel·lícules d’enfoc diferent però amb elements en comú, sobre personatges que decideixen viure al marge de la societat i fer-ho acostant-se a la natura, per poder trobar el sentit a la seva existència.