Brots verds

Sense adonar-nos gaire ja hem passat el setembre; transitant de l’estiu a la tardor, intentant convertir el lleure en rutines profitoses, adaptant-nos un any més a trepitjar l’asfalt urbà i a no veure més enllà dels edificis, fent esforços per no enyorar massa la olor del camp, poble o muntanya, tancant els ulls i recordant l’absència de soroll, mirant el cel, tot i que no es vegi tant blau com lluny dels grans nuclis urbans. No es fàcil tornar a la ciutat; enguany ho he sentit especialment. I es un sentiment que l’he escoltat manifestar a altres persones, més que al final d’altres estius.

Poc a poc em vaig trobant amb les rutines, però em resisteixo a acostumar-me, necessito trencar-les, i es per això que ja he fugit varies vegades. Busco espais lliures, aire més oxigenat, colors de natura, olors que alimentin l’esperit. Son els meus petits brots verds, que ara tot i no ser primavera, confio anar-los trobant. De fet en tinc forces esperances. La Vanguardia acaba de fer pública quina ha estat la millor imatge fotogràfica d’entre les enviades pels seus lectors durant el passat setembre. Ha estat ni més ni menys la dels primers brots verds que han sortir al Cap de Creus, desprès del foc patit el juliol. Tota una profunda esperança.

Senyor editor, que tingui una bona tardor i ara que arribarà al blog número tres mil, li desitjo tota la força i empenta per continuar regant aquest brot verd de cultura.