Falciots

Ha de ser un problema escriure un nou llibre després d'un èxit tan extraordinari com el que va assolir el basc Fernando Aramburu amb 'Patria'. Les comparacions són inevitables... però jo les evitaré. 'Los vencejos' (Tusquets) és una novel.la llarga i ambiciosa on el personatge, un mediocre professor de filosofia, ens diu que ha posat un límit a la seva vida, que ell considera, no sense motius, absurda. L'amor rebut i el donat brillen per la seva absència i el lector hi pot veure una relació entre aquests dos fets. En canvi, l'amistat obre unes portes per les quals es pot transitar i buscar una nova esperança sota el vol dels falciots migrants per Madrid.

També a Madrid i també amb falciots dibuixa l'Antonio Muñoz Molina a 'Volver a dónde' (Seix Barral) un doble retrat, el de la convivència amb les primeres fases de la pandèmia i el del record de la seva infància i joventut a Úbeda. Jo no crec que hi hagi ara un escriptor millor en castellà. Aquest llibre ho confirma amb escreix. Amb un to pausat, un detallisme extraordinari i una sensibilitat exquisida, les seves 228 entrades ens ofereixen moments intensos.

Francesc Serés va guanyar el premi Proa al 2019 amb 'La casa de foc' (Proa). Es tracta d'un text molt ben treballat amb una bona història: un home divorciat va a viure a la Garrotxa per fer de mestre i queda atrapat en les relacions d'una família plena de misteris, fent de catalitzador de les seves  relacions internes i amb l'entorn. A partir d'aquí, sorprenen una diàlegs amb llum pròpia, unes històries ancestrals i una dinàmica hàbil per anar descobrint els aspectes més foscos de la història de la família i de la comarca.

El periodista i gestor cultural Andreu Claret torna a oferir-nos una bona novel.la basada en la Guerra Civil a Catalunya. '1939. La caiguda de Barcelona' (Columna) combina personatges reals amb imaginaris per oferir una visió de la fugida a França des d'una Barcelona que al gener del 1939 acollia les seus dels governs espanyol, català i basc. Un Lluís Companys solitari i afeblit és l'eix d'una història amarga que per ell va acabar en el seu assassinat al 1940. Claret es mostra novament com un mestre tant en el treball coral dels seus protagonistes com en la definició dels equilibris impossibles de la Segona República.