divendres, 19 de novembre del 2021

Carta a l’editor de Prova i error,

Estimat Josep Maria,

Et voldria felicitar per la feina feta tots aquests anys al capdavant de Prova i error. Són 3.000 articles que has publicat des de fa més d’una dècada. També donar-te les gràcies pels articles sobre fotografia que has anat publicant tots aquests anys a Núvol, amb una fidelitat que no et podré agrair mai prou. Tu saps que el secret d’un bon editor és la regularitat, la constància, ser-hi, en definitiva. I la capacitat d’aprendre dels errors. Prova i error.

Ara se m’acut que l’ofici d’editor és el que s’assembla més al de dramaturg. Sóc editor perquè sóc un dramaturg frustrat. M’hauria agradat fer parlar personatges, i he acabat fent d’altaveu a persones que tenen coses interessants a dir. De tot això me n’he adonat més tard. Quan vaig fundar Núvol, amb la companyia d’Àlex Gutiérrez i Laura Basagaña, volia posar en comú en un únic portal el que feien, a títol individual, diversos blocaires que es dedicaven al comentari cultural. Pensava que del dispers arxipèlag de blocs de cultura en podíem fer una illa que fos verament visible navegant per Internet.

De seguida vam percebre un corrent de simpatia de persones que no tenien bloc però que estaven disposades a col·laborar en un digital cultural, i puc dir que gràcies a la complicitat i les aportacions desinteressades de tanta gent, mai m’he sentit sol en aquesta aventura que vam engegar aviat farà deu anys. Vam batejar les seccions de Núvol amb noms singulars que remetien a comunitats reals. Havíem de ser l’altaveu de grups que ja compartien una passió (fos la llengua, la poesia o la música) i procurar-los una connexió que els permetés d’informar-se del que feien ells mateixos.

Núvol és un fill de la crisi, un projecte que va néixer sense cap subvenció i que va anar madurant i creixent pausadament, però de manera sostinguda, sense cops de talonari ni exigències per part de cap inversor. Pensava que si realment responia a una necessitat dels lectors, tard o d’hora es desplegaria i s’enfilaria. El vent bufava a favor, això sí, i la generositat de tanta gent que ha participat en la nostra conversa hi ha fet la resta. 

Amb els anys ha calgut atenuar aquest voluntarisme amb un plantejament professional. Als inicis de Núvol passava que sovint entrava un llibre per la porta i per la finestra m’arribava un correu amb una ressenya escrita per un amic de l’autor. Durant força temps vaig fer la vista grossa amb aquestes coincidències, em deixava utilitzar sempre que l’article fos prou interessant, però a la llarga un bon dramaturg ha d’estar alerta davant la conxorxa dels seus personatges. Si no hi ha filtres, el lector (sobretot si és del sector) acaba ensumant l’olor de sabó i l’endogàmia.

Un bon dia, quan encara teníem la seu a la redacció de L’Avenç, i treballàvem la Laura i jo en un despatxet petit on no hi cabia ni un becari, un senyor va trucar i ens va demanar de parlar amb el cap de recursos humans. Aleshores em vaig adonar que Núvol, amb el volum i diversitat de firmes que exhibia, projectava una imatge que no concordava pas amb la nostra estructura real. Però al mateix temps l’home l’encertava de ple, perquè Núvol, a banda de ser un domini d’internet amb més o menys gràcia, no era altra cosa que una munió de recursos humans abocats a un projecte que no tenia cap mena de consistència empresarial.

Aquell dia vam entendre que ja no ens podíem presentar al món com un blog i que havíem de definir-nos com un mitjà de comunicació, una capçalera, i amb aquesta autoexigència vam descobrir també l’exigència dels lectors, que passar de ser fans indulgents i amables a criticar tot allò que trobaven indigne de la nostra capçalera. La nostra associació amb Vilaweb l’any 2015 ens va ajudar a prendre consciència de l’impacte que podia tenir un mitjà digital. El Vicent Partal i l’Assumpció Maresma van ser un exemple de rigor periodístic i de compromís amb un ofici que demana tant reflexos com grans dosis d’integritat.

El suport de Vilaweb i després del diari Ara quan hem abraçat el paper han estat fonamentals per fer-nos visibles en un món saturat d’estímuls i de mitjans que competeixen per l’atenció del públic. I havent assolit una audiència estable de 100.000 lectors únics mensuals, el repte que se’ns presenta ara no és pas augmentar el volum de visites sinó convertir els nostres lectors en subscriptors, i posar tots els recursos disponibles, humans i materials, a fer una revista cada vegada més interessant, perquè el marge de millora és encara molt gran.

Ja ho veus, estimat Josep M., hem fer un llarg camí, tu amb el teu blog, però també plegats amb Núvol, que l’abril de l’any que ve complirà deu anys. Ho celebrarem junts, com celebrem ara el miracle de Prova i error, que és fruit de l’amor i la constància.

Una abraçada del teu amic,

Bernat Puigtobella



2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola,encara que sóc molt recent vinguda a aquesta tribu,voldria agraïr el vostre treball per lo bé que ho passo mirant-vos. viva els 3000 🎶🎼🥰

Pep Broggi ha dit...

Moltes felicitats per la vostra feina que llegeixo cada setmana. Es tot un plaer!!!