Petites editorials

 

Doncs sí, igual que la bona confitura als pots petits, també a les petites editorials trobem sovint  bona literatura. Això és que el m’ha passat a mi amb “Azucre”, de la gallega Bibiana Candia, i “Una joven pareja”, del gran crític teatral català Marcos Ordóñez, tots dos editats per la riojana Pepitas de Calabaza, que des de la seva modèstia ens lliura ara una història real sobre com uns gallecs varen acabar esclavitzats a Cuba després de que Espanya abolís l’esclavitud i un preciós recordatori, redactat en un to naïf,  de la vida d’una parella jove a la Barcelona de la transició política i cultural, potser no tant brillant com la de la “Movida” madrilenya però sí revolucionària pel que fa a les noves formes de convivència i de cultura.

El català Jordi Macarulla ha editat a la tinerfenya Baile del Sol una novel·la necessària, ambiciosa i molt encertada sobre el món de les relacions laborals. “Desagüe” és un llibre tan amarg com la situació que descriu, marcada per una reducció de plantilla que provoca les actituds més miserables a tots els nivells de l’empresa on s’hi produeix.

Finalment, el poeta andalús Alejandro Simón Partal ha editat a Caballo de Troya, que forma part del grup Penguin Random House, la seva primera novel·la. “La parcela”, on un jove professor espanyol a França entra en contacte amb la vida d’un campament de refugiats a l’espera de poder saltar a la Gran Bretanya.

Aquests llibres no sempre són fàcils de trobar a les llibreries, sovint ni tan sols per encàrrec. En algun cas, he hagut de recórrer a les xarxes de venda per Internet. Es parla molt dels bons escriptors que no han trobat editorial, però poc dels que un cop publicats no troben la distribució que mereixen. El boca-orella i notes com aquesta ajuden però a obrir camí.

Acabo avui amb dos llibres que sí han estat publicats per editorials grans. “L’anomalia” (Edicions 62/Seix Barral), d’Hervé Le Tellier va guanyar el Goncourt amb una curiosa i treballada història de duplicació en la que el lector triga moltes pàgines en lligar la naturalesa d’uns fets fantàstics. L’esforç paga la pena i la paciència es troba recompensada en una gran traca final. La Carlota Gurt publica la seva primera novel·la, “Sola” (Edicions 62) després de l’èxit que van tenir els seves narracions a la brillant “Cavalcarem tota la nit”. Aquest cop no arriba al mateix nivell literari, però és molt interessant veure l’evolució d’una dona reclosa a un parany boscós fugint de la ciutat i la feina i intentant, amb molta dificultat, escriure un llibre.