Cleopatra: Una breu biografia

En Josep Molins, que ens va oferir fa uns mesos una  brillant secció sobre el jazz, és també una persona interessada en la història. Per això avui reproduïm un article molt  amè que va escriure sobre la figura mítica de Cleopatra 

No sabem si era una dona guapa. Possiblement ho era i molt, però no ho sabem de cert.  El que si sabem és que Cleòpatra  Filopàtor Nea Thea  va ser una dona singular que va regnar a Egipte, com a Cleòpatra VII,  del  51 al 30 abans de Crist. També sabem que va ser una persona extraordinàriament cultivada que  parlava sis idiomes, i molt intel·ligent, fins i tot políticament. Segurament per això va captivar a dos dels homes més importants de la seva època, el gran Juli César, amb qui va conviure tres anys i el seu millor amic Marc Antoni, que li va durar més , catorze anys per a ser precisos . La seva vida apassionant, mereixedora d´una biografia de Zweig,  revela un personatge molt allunyat del cliché que Hollywood, amb  la seva cèlebre pel·lícula  homònima,  va contribuir a divulgar entre el gran públic.

Cleòpatra va néixer a Alexandria que, cap al 69 abans de Crist,  era sens dubte la capital cultural del mon. Recordem només la famosa Biblioteca , que aplegava els millors talents del moment.  Era la tercera filla del faraó Ptolomeu XII, conegut com “Auletes” que en grec vol dir “flautista”. El sobrenom  ho diu tot del personatge.  Es dedicava a divertir-se i a viure bé i no es preocupava gaire pels assumptes de l´ estat. No era gens estimat pels seus súbdits. Era un despilfarrador, que per mantenir-se al poder havia de pagar grans tributs i suborns a Roma, que ja era la potencia mundial de l´època. Les  pujades d´impostos per a finançar les seves despeses van acabar per provocar que fos deposat per la seva filla gran Berenice.  Però Roma, atenta sempre al que passava a Egipte, el va ajudar a recuperar el tron a canvi naturalment de pagar un esplèndid tribut a Pompeu, que  juntament amb César era  qui manava a Roma en aquell moment.  Berenice va ser executada i  Cleòpatra es va convertir l´any 51, a la mort el seu pare, en reina faraó d´Egipte . Escric faraó i no faraona perquè la institució que governava Egipte, independentment de que el seu titular fos home o dona,  es deia faraó. La única faraona que hi ha hagut es la Lola Flores.

En aquell temps,  Egipte no era el país subdesenvolupat que és avui . Era un país culturalment avançat, que tenia or i sobretot produïa gra. Era el graner de Roma i disposava d´una gran flota,   la més important del Mediterrani. Cleòpatra, per la seva banda, havia rebut una educació exquisida; havia estat instruïda en ciències polítiques, matemàtiques, astronomia i medicina; parlava grec, l´idioma de la cort, no en va  els Ptolomeus eren descendents d´un dels generals d´Alexandre el Gran. Però s´havia preocupat d´aprendre l´egipci antic, que era l´idioma del poble, i segons sembla,  també dominava el llatí, l´arameu, l´hebreu i el siri. L´any 51 tenia  només 18 anys,  però ja demostrava unes qualitats de govern poc comuns a la seva edat  que va a començar a exercir amb decisió.

La llei egípcia exigia que el faraó estigués casat , de forma que Cleòpatra,  seguint  la tradició,  va haver de casar-se amb el seu germà petit Ptolomeu XIII, que era molt jove ( tenia només 11 anys) i per tant,  manipulable. Tres consellers hostils a Cleòpatra, l´ eunuc Plotí, el general Aquiles i el retòric Teodor conspiraven contra ella.  Van aconseguir expulsar-la del tron i exiliar-la a Síria, col·locant en el seu lloc a la seva germana petita,  Arsinoe.

Llavors Cleòpatra ,per recuperar el poder va mirar cap a Roma, que com hem dit,  sempre havia estat  interessada en Egipte.  A Roma, el primer triunvirat, format per Pompeu, César i Cras  havia esclatat. César havia derrotat Pompeu a Farsàlia i Pompeu havia fugit a Egipte,  on va ser vilment assassinat per consell de Plotí, segurament per a congraciar-se amb César. La seva persecució havia portat a César a Alexandria i allà va ser informat del conflicte existent entre els fills de Ptolomeu XII.  Cleòpatra va veure clara la seva oportunitat. Embolicada amb uns llençols de lli, ( i no en una catifa persa com Liz Taylor a la pel·lícula ) va aconseguir entrar al palau i ser presentada a César, que llavors tenia  54 anys , exactament  33 més que ella.

Pel que sembla, César va quedar captivat.  No es estrany, tenint en compte la personalitat de Cleòpatra  i possiblement la seva bellesa . César era un home sexualment molt actiu, de fet era bisexual , estava casat amb una noble romana, Calpurnia,  però s´en havia anat al llit amb mitja Roma i part de l´estranger.  Segons es diu, fins i tot amb el mateix rei de Bitinia, en Mitrídates,  que per cert era negre,  cosa que li va valdre que els seus enemics  el qualifiquessin de “prostituta bitiniana”. El cas és que, l´amo de Roma, va prendre partit per Cleòpatra,i després de guerrejar  durant uns mesos contra Arsinoe i Ptolomeu XIII, li va restituir el tron d´Egipte.  Van viure plegats tres anys i van tenir un fill, que es va dir, com no,  Ptolomeu, però que va ser més conegut com Cesarió, el petit César.  Cleòpatra pensava que el destí d´aquest nen, que per cert era clavat al seu pare,  era regnar sobre Roma i Egipte, es a dir per tot el Mediterrani.  Aquest somni és un punt molt important d´aquesta història.

El deure va  fer que César tornés a Roma i en la seva desfilada  triomfal  hi va participar Arsinoe, la germana usurpadora, en qualitat de presonera de guerra i carregada de cadenes. César, que  s´havia convertit en el dictador de Roma, no podia estar sense Cleòpatra i li va demanar que anés a Roma. Cleòpatra es va preparar a consciència . La seva arribada a Roma va ser absolutament espectacular; no era només l´ amant de César, sinó sobretot  la reina  d´Egipte i com a tal va desfilar pels carrers de la ciutat acompanyada d´un seguici impressionant. En aquest aspecte,  la recreació que en fa la pel·lícula “Cleopatra” es probablement molt encertada. Es fàcil imaginar l´efecte que un espectacle tan exòtic i luxós devia produir sobre els habitants de Roma en uns temps en que les comunicacions entre els diferents pobles eren  inexistents.

Durant la estada de Cleòpatra  a Roma com a concubina de César,  es va accentuar la influència egípcia en la vida quotidiana dels romans.  Per exemple, es va instaurar la recaptació directe dels impostos per l´Estat (i es van acabar els abusos dels publicans), es va adoptar el calendari de Canopo , des de llavors anomenat Julià,  i fins i tot es va introduir el culte a Isis.

Però a vegades les coses es torcen.  Durant els Idus de Març de l´any 44, Juli César va ser assassinat i Cleòpatra es va veure obligada a  tornar a Egipte amb el seu fill.  Cèsar no tenia descendència legítima , però era un home extraordinari i com a tal va instituir com a hereu polític a un altre home també extraordinari, el seu nebot Octavi, el que seria posteriorment el primer emperador de Roma, amb el nom  d´ August.  Octavi, juntament amb Marc Antoni, un general  destacat i un gran amic de César,  i Lépid com a figura decorativa,  van  constituir el segon triumvirat,  que va governar Roma  a partir d´aquell moment.  Però els republicans no estaven d´acord i el segon triumvirat va haver de  fer-los  front . D´això s´en va fer  càrrec en   Marc Antoni, que dels tres triumvirs, era  el que tenia més experiència militar. Marc Antoni  va demanar l´ajut de la flota egípcia i en aquell moment la seva vida i la de Cleòpatra es van trobar.

A Egipte, Cleòpatra governava  amb ma de ferro  però amb encert.  El poble estava content , que és el més difícil d´aconseguir per un governant.  Com que Ptolomeu XIII havia mort  en la guerra contra César, Cleòpatra s´havia vist obligada a casar-se un  altre cop, seguint la tradició, amb el germà petit que li quedava , coronat com a  Ptolomeu XIV.  Però pel que sembla, el nen no era prou dòcil i el va fer executar, un costum gens estrany a l´època. De manera que ara regnava amb el seu fill, en Cesarió com a component masculí de la monarquia.  Aquells de vosaltres que hagueu visitat el temple de Dendera  al alt Nil,  haureu pogut admirar un magnífic baix relleu en el que els dos estan representats com cal , es a dir, com a deus vivents.

Cleòpatra rep dues cartes de Marc Antoni demanant-li ajut i no en fa cas. A la tercera però decideix entrevistar-se amb ell a Tasos ( a l´actual Turquia) però el fa pujar al seu vaixell, per a que l´entrevista tingui lloc en sol egipci.  Marc Antoni  és un home atractiu, un Richard Burton  de la època.  Ella  té 28 anys, i  està com diuen els anglosaxons “ at her prime”. Segons  Plutarc, el rep vestida d´ Afrodita . L´entrevista  dura quatre dies  i quatre nits.  S´entenen i s´agraden,  i  ella decideix ajudar-lo.  Naturalment no de franc, faltaria més,  sinó  a canvi d'algunes coses.  Entre elles  li demana  el cap de la seva germana  Arsinoe, que segueix a Roma i que pot ser un perill per a  la seva  monarquia.  Antoni  li concedeix,  i Arsinoe és executada.

Amb l´ajut de Cleòpatra , Marc Antoni acaba amb els republicans. Torna a Roma i es veu obligat a casar-se amb Octàvia, la germana d´Octavi, amb qui estava compromès.  Ha deixat a Cleòpatra embarassada  i ella dona a llum a dos bessons. El matrimoni amb Octàvia es pura conveniència política i al cap de poc , Marc Antoni  torna a Egipte  per a viure definitivament amb Cleòpatra, amb la que té un tercer fill.  Cleòpatra li exigeix aleshores que les possessions orientals de Roma, o sigui Xipre, Creta i Fenícia, passin a Egipte  i Marc Antoni que s´ha repartit amb Octavi  els territoris de Roma i s´ha quedat amb la part oriental, accepta.  Cleòpatra li demana també que és casi amb ella i Marc Antoni  ho fa.  A Roma,  nomes s´accepta un matrimoni i per tan Marc Antoni repudia Octàvia.

Les relacions entre Octavi i Marc Antoni s´han refredat considerablement. Octavi és un home extremadament intel·ligent , ambiciós i molt treballador, cosa que evidentment Marc Antoni, no és. Octavi també és  molt hàbil , sap treure partit de les debilitats del rival, i presentar-lo com algú que no defensa els interessos de Roma sinó els d´Egipte, la qual cosa és bastant certa. Octavi  viola el Temple de les Vestals per treure´n el testament de Marc Antoni.  El document posa de manifest que Marc Antoni  deixa totes les seves possessions territorials  al fill predilecte de Cleòpatra, en Cesarió.  Això acaba de trencar el triumvirat i fa esclatar les hostilitats entre Octavi i Marc Antoni.

Octavi  s´ha preparat a fons per enfrontar la situació. Ha “fitxat” el millor comandant naval del moment, el  gran Agripa,  i s´ha aliat amb Mecenas, l´home més ric de Roma. Cleòpatra comet aleshores l’únic error polític de la seva vida. Accepta recolzar  Marc Antoni contra Octavi.  Ho fa per amor ? Potser sí. Però probablement ho fa perquè pensa , equivocadament,  que poden guanyar i si guanyen la victòria comportarà que el seu fill predilecte,  el seu nen, el petit Cèsar, en Cesarió,  es converteixi per fi en l´hereu  dels territoris de  les dues ribes del Mediterrani. El vell somni de totes les mares del mon, la promoció del fill, convertit en realitat.  La Història sempre es repeteix.

Però aquest cop s´equivoca. No sap qui té al davant. No té informació, no coneix Octavi personalment , nomes en té referències per Marc Antoni.  Com explica la doctora  Irene Cordón,  que  ha estudiat a fons el tema, ha sub valorat  la figura d´Octavi. Octavi amb Agripa és imbatible i a la batalla naval d´Actium, la flota egípcia sofreix, malgrat la seva superioritat numèrica,  una derrota  sense pal·liatius davant la maniobrabilitat i l´ excel·lent comandament de les naus d´Agripa. Cleòpatra es veu obligada a fugir cap a  Alexandria . Marc Antoni  la segueix i poc desprès, és suïcida.

Octavi  entra a Alexandria l´any 30. Cleòpatra, previsorament ha enviat a Cesarió tan lluny com ha pogut, a la Índia. S´entrevista amb Octavi  i compren de seguida que els plans del vencedor son exhibir-la com a presonera en la seva desfilada triomfal a Roma. Les seves armes de dona no funcionen amb Octavi, que a més d´un home intel·ligent,  és hermètic i fred com un glaç, res a veure amb el seu oncle. Pren la decisió de suïcidar-se. Deixant-se mossegar al braç per un àspid, com diu la llegenda ?. Com a mínim és dubtós, i segurament es degut a  que  Octavi desfila posteriorment a Roma portant una pancarta amb una representació d´un àspid mossegant  a la reina. Sembla més probable que el suïcidi és produís  simplement ingerint un verí que portava en l´interior d´una pinta.

Octavi remata la feina aconseguint amb enganys portar el pobre Cesarió a Alexandria,  on el fa executar. En canvi,  els fills de Marc Antoni, que son molt petits i per tan no representen cap perill, se’ls emporta a Roma,  se’ls afilla,  els romanitza  i  de  passada es fa publicitat com a home magnànim . Egipte és converteix  definitivament en província romana i Cleòpatra  Filopátor Nea Thea, la gran Cleòpatra VII, en la darrera reina del Nil.