València enyorada

El boca-orella ha fet que una obra d’un escriptor poc conegut editada a una petita editorial hagi anat assolint un èxit que l’ha portat a successives reedicions i a la seva traducció al castellà, gràcies en part al Premi Lletraferit del 2020. Rafa Lahuerta Yúfera dibuixa a “Noruega” (Drassana) la història de la València del segle XX i els inicis del XXI. La piqueta ha anat obrint carrers i transformant la relació del Túria amb el mar, renunciant a paisatges físics i humans que l’autor barreja hàbilment amb les morts dels familiars del protagonista, un home bloquejat que sols vols recordar i escriure i que es reconeix incapaç de crear felicitat al seu voltant. Hi trobem ressons de molts dels escriptors que cita Lahuerta al text, com ara Marsé, Montalbán i Chirbes. I tot amb un preciós vocabulari valencià al que dissortadament accedim amb poca freqüència.

El jove poeta Pol Guasch va guanyar el premi Anagrama 2021 amb la seva primera novel·la, ‘Napalm al cor’, una distòpia amb un noi que viu la destrucció militar i moral del seu entorn suportat per l’amor a un amic a qui acaba anant a buscar. Sorprenen positivament la capacitat de generar tensió en el lector, l’equilibri entre el gènere epistolar i la narració dels fets  i la perfecció del llenguatge.
 

Qui hagi llegit alguna obra de la periodista catalana Olga Merino, sobretot si es tracta de l’extraordinària ‘La forastera’, voldrà fer el mateix amb ‘Cinco inviernos’ (Alfaguara), però s’hi trobarà amb un text molt diferent, en el que l’autora recupera els primers anys 90, durant els quals va ser corresponsal d’El Periódico a la Rússia de Boris Yeltsin. La caiguda del mur va donar pas a uns anys d’incerteses polítiques, de conflictes violents i de penúries econòmiques que no van impedir que la jove Olga Merino recordi com apassionants tant professionalment com humanament.

Ja he dit algun cop en aquest blog que el mexicà Juan Villoro és un dels més grans escriptors en castellà. I ara crec no exagerar si dic que amb “La tierra de la gran promesa” (Mondadori) ha fet “la gran novel·la mexicana”, en la qual el protagonista viu condicionat per molts dels factors -bons i dolents - de la vida del seu país durant les darreres dècades, des de la densitat cultural de la seva capital fins a la corrupció, la violència i el narcotràfic, que per cert l’obliguen a residir  una temporada llarga a Barcelona.

I acabem aquesta nota felicitant-nos d’haver pogut llegir el darrer llibre del grandíssim John le Carré, recuperat per la seva família i publicat després de la seva mort. “Silverview” (Edicions 62 i Planeta) té com a protagonistes els espies clàssics de l’autor, ja grans i sotmesos al dubte i a la presa de decisions que no sempre coincideixen amb les del país al quan han hagut de servir.