Nikolaus Harnoncurt

Tot sovint em pregunten per què serveix un director d’orquestra. Cal realment tenir un personatge que mou un palet davant d’un col·lectiu de músics professionals? No, no cal si el director no transmet a l’audiència l’esperit i la màgia que el compositor va crear en una partitura.

Una bona orquestra pot tocar bé amb un director mediocre, però amb un bon director la interpretació i la recreació de l’obra adquirirà una magnitud absolutament superior i, sobretot, arribarà amb l’emoció que cada oient serà capaç de gaudir. Aquesta és la grandesa de viure i sentir individualment la meravella de la música.

Els directors “estrella, divos” i molt sovint, petits dictadors ja no són com ho foren Furtwangler o Celevitdache, per posar dos exemples del segle XX. Avui el nivell de les orquestres és molt alt, costa distingir qui és qui. Aquesta figura del líder dictador ha passat a ser el de figura mediàtica en un mercat que també absorbeix el món de l’art. La quantitat d’enregistraments d’altíssima qualitat ha arribat a saturar el mercat, però encara que amb enormes dificultats de finançament el concert en directe no el pot suplir el millor aparell de reproducció.

La  figura del director que veiem actualment és relativament recent si mirem com eren les formacions orquestrals a l’època del barroc, quan el nombre de músics era molt més reduït comparat amb les formacions simfòniques que varen sorgir a partir del romanticisme. Com a tall d’anècdota el compositor Jean Baptiste Lully (1632-1687) dirigia amb un bastó picant a terra per marcar el ritme del compàs. Ho feia amb tanta energia que va picar en un dels seus peus, cosa que el va portar a la mort per gangrena. La interpretació de la música antiga no es concep si no es fa amb criteris historicistes.

Començarem aquesta sèrie amb Nicolaus Harnoncurt (1929-2016) que fou un pioner en aquesta recerca, creant el Concentus Musicus de Viena. Va enregistrar multitud de discs de repertori barroc. L’obra de J.S. Bach n’és un referent indispensable. Durant la seva dilatada carrera el portà a dirigir,també, formacions simfòniques amb un repertori amplíssim.

Avi l’escoltarem dirigint el primer moviment de la simfonia num 41 Jupiter de Mozart al Royal Cocertgebouw Orchestra