Trenta-vuit tones

La majoria de nosaltres associem el nom de Richard Serra amb les seves magnífiques, enigmàtiques  i atractives escultures ubicades a la planta baixa del Guggenheim de Bilbao. També el Museu Reina Sofía té un conjunt de peces seu, però es tracta d’una còpia autoritzada després de que l’original es perdés (sí, algú les va fer desaparèixer!). El novel·lista gallec Juan Tallón s’ha passat anys investigant aquest fet, amb un neguit lògic si tenim en compte que 38 tones d’acer no s’esfumen fàcilment. Em sembla brillant la decisió de l’autor de “Obra maestra” (Anagrama) de donar veu a un llarguíssim llistat de testimonis, en un prodigiós collage que barreja realitat i ficció i que no perd en cap moment autenticitat. Sens dubte, un dels llibres de l’any.

Novament, el mestre Luis Landero ens regala una obra presidida per la precisió habitual del seu llenguatge i l’agilitat amb que ens guia per la trama. A “Una història ridícula” (Tusquets) el protagonista descriu amb un orgull absurd la seva vida mediocre per ajudar el seu psiquiatre a comprendre uns fets que sols al final se’ns mostraran. La personalitat asocial del subjecte és especialment malaltissa en la relació amb el sexe femení i culmina en l’obsessió per guanyar-se  l’amor d’una dona.

A “La hija del comunista” (Caballo de Troya) la madrilenya Aroa Moreno ens explica la fugida de la RDA als anys 70 de la filla d’uns pares que havien hagut d’exiliar-se de l’Espanya franquista. Els efectes que per ella i per a la seva família té aquest trencament se’ns van explicant a un ritme lent fins abocar en un final amarg i colpidor.

Valentín Roma és actualment Director del Centre d’Imatge de la Virreina. Al seu dens historial al món de l ’Art suma l’autoria de diverses novel·les. “El capitalista simbólico” (Periférica) és la història del desclassament d’un fill de classe obrera del cinturó metropolità de Barcelona, un tema que, per cert, apareix en els últims anys a altres textos i a pel·lícules com ara, recentment, “Chavalas”. És d’agrair que Roma eviti els tòpics i que sàpiga combinar la narració de la biografia del protagonista amb reflexions sobre la indústria cultural.