El dia del meu aniversari vaig rebre felicitacions properes i afectuoses, però una em va sorprendre especialment, l'audio d'un piano versionant la tradicional melodia "feliç aniversari". Vaig agrair el bon gust i originalitat de qui me l'havia enviat i dies després, recordant aquesta manera de felicitar-me, vaig començar a pensar les sensacions contraries al bon gust que constantment ens agredeixen.
Havent-me referit a una melodia musical, vull començar a descriure alguns
exemples de no gaire gust, alertant del elevat despropòsit i mal
gust de moltes lletres que farceixen determinats èxits discogràfics de consum
adolescent. Però em detindré amb el que observem a diari pels carrers de la
ciutat amb signes d'una evident mancança de bon gust.
Un indicador preocupant son les terrasses de bars i restaurants situades a
tocar dels carrils per on circulen tota mena de vehicles. S'omplen de gom a
gom, però jo no tinc cap interès de tastar "unes braves al monòxid de
carboni".
L'estiu sempre es una època especialment sensible per mostrar el mal gust;
però portar roba còmoda i fresca no es incompatible amb encertar colors i
l'estil adequat per cada moment. No es pot vestir de la mateixa manera per anar
al gimnàs, fer la compra o anar al metge. Sorprèn veure desfilar cames embotides
dins pantalons o malles estressades a punt d'esclatar. Espanta sentir-se
rodejat de desenes de peus sobre xancletes multi color al transport públic, un
pas de vianants o la platea de qualsevol espectacle. Resulta incòmode
l'exhibicionisme gratuït de híper músculs graffitejats o la invasió de
pentinats inversemblants.
No m'oposo ni estic en contra de tots aquests modes de mostrar-se públicament.
Senzillament em pregunto, on ha quedat el bon gust?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada