Evocacions musicals 1

Comencem avui una sèrie en la que l'Àngel anirà desgranant els records que li porten les cançons que va  escoltar al llarg dels anys. Segur que als lectors aquestes notes també els recordaran moltes vivències. Podeu clickar l'enllaç a la música per anar-la escoltant, si voleu, mentre llegiu el text.

TOP OF THE WORLD (The Carpenters)

Hi ha cançons que sense correspondre a cap època vital pròpia, s’enregistren a la nostra memòria musical sense saber el motiu. Em passa amb algunes melodies dels anys 50 i 60. Entenc que les vaig escoltar a la meva infantesa, perquè va ser els 70 quan vaig començar a tenir consciencia dels meus primers gustos musicals i tinc molt clar que no eren cançons d’una o dues dècades anteriors.

Quan alguna d’aquestes cançons les he escoltat anys després, m’he trobat connectat amb records de família, de la llar, d’una ciutat o d’un poble; i es per això que les primeres cançons que vull evocar en aquesta secció que avui estrenem al Prova i Error, tindran a veure amb aquestes singularitats.

Volent completar la col·lecció de vinils, em vaig adonar que hi mancaven grans icones musicals com Creedance Clearwater Revival, The Mamas & The Papas, Fleetwood Mac o els mateixos Carpenters. Tenir-los i escoltar-los un munt de vegades em transportaven a un temps del que els meus records no eren del tot evidents, però em proporcionaven benestar amb els seus tons suaus, senzills i propers.

Els anys 90, jo era un oient fidel a las nits de Radio Barcelona. Una veu dolça i un pel feble ens apropava a la intimitat de persones que trucaven a la ràdio buscant caliu humà a la fosca nit. Moltes nits, la intensitat del “Parlar per Parlar” anava de la mà de cançons plenes de sensibilitat, convertint la soledat en un instant profund i màgic.

Aquells anys, jo havia aconseguit un gran anhel, presentar i dirigir un programa de ràdio. Ho feia el matí de dissabte a una emissora municipal del Vallès Occidental. Un dia vaig decidir que entre els meus entrevistats, havia de ser la veu dolça i fràgil que presentava el “Parlar per Parlar”, la Gemma Nierga; i per rebre-la i saludar-la vaig triar com a fons musical una cançó de The Carpenters. Quan la Gemma va respondre la meva salutació i presentació, va dir : “quina manera tant deliciosa de rebre’m i despertar-me; els Carpenters són el meu grup preferit”. De fons i sota les seves paraules sonava la meva evocació musical d’avui “Top of the World”.