Evocacions musicals 2

 

AMOR DE VERANO (Duo Dinámico)

Seguint amb aquelles cançons que mai vaig escoltar quan van aparèixer a les ones radiofòniques ni als vinils, l’any 1963, un duet barceloní començava a cantar “Amor de Verano”. Es pràcticament segur que de ben petit l’havia escoltat amb total indiferència al transistor de l’avia o de la mare, possiblement dins del “discos solicitados” tant de moda aquells anys a les emissions radiofòniques que sonaven a casa durant tardes de costura i planxa, entretant els petits jugavem pel terra amb cavallets, cotxes i altres miniatures.

Va ser una tarda de diumenge de l’any 1982 quan aquesta cançó de Ramón Arcusa i Manuel de la Calva, el Duo Dinámico, em va cridar la atenció. Era la triada per Antonio Mercero per posar punt i final a la sèrie de televisió que va dirigir i que tant impacte va causar entre el públic familiar de la època, Verano Azul.

Tot i que el seu títol original es “Amor de Verano”, des de llavors es va popularitzar identificant-la com “El final del verano”. Tot plegat un bany de llàgrimes. Perquè, qui no es posava trist quan a edat adolescent o passats els vint, havies de recollir maleta i bosses al final del estiu, abandonant el lloc idíl·lic, festiu i relaxat, on a més a més, potser t’havies enamorat?

Aquella tarda d’un diumenge de 1982, davant del televisor, veient l’únic canal de televisió que podíem sintonitzar, la 1 de televisió espanyola; moltes generacions van sentir-se identificades amb aquella tristor que transmetia la cançó que vint anys enrere havien creat i continuaven cantant Manolo i Ramón.

Recordo sentir un nus a la gola i percebre’l també a la gola dels meus pares, la meva germana i altres familiars que eren a aquella taula rodona de la nostre segona residencia; a no gaires quilòmetres de Barcelona, però suficients com per escoltar al meu interior aquella cançó, cada vegada que acabava un cap de setmana, unes vacances, un estiu o un petit amor de joventut