dimarts, 11 d’abril del 2023

Com un castell

En conexió amb el dibuix de la Lluïsa del post anterior en Lluís ha preparat un escrit on es glosa la realitat dels castells, siguin fisics o literaris.

3333 posts, com un castell.

Hi ha castells de cartes, castells de pedra, castells de sorra i fins i tot “chateaux en Espagne”. Els més emocionants de tots, els nostres castells sorgits a Valls fa dos segles, llargs, humans, efímers i constants. Aquest són els que hem triat  com a símil de Prova i error ara que les seves missives, que ens han acompanyat tants anys, arriben a l’altíssim número de 3333, una xifra de ressonàncies màgiques.

No hi ha castells sense cap de colla. El nostre s’assembla als del segle XIX que feien que la colla s’identifiqués amb ells, que en fossin pràcticament els amos. Així, talment la Colla Vella dels Xiquets de Valls que va ser molts anys la colla d’Isidre de Rabassó a qui el mateix Eugeni d’Ors va dedicar una glossa l’any 1916.  PROVA I ERROR és el blog d’en Josep Maria Cortina. Això sí, sense d’Ors.

En Josep Maria ha sabut crear una colla de col·laboradors diversa, voluntària, més o menys inspirada, però sempre il·lusionada, com les colles d’ara. Hem fet de tronc i l’hem ajudat, tot posant braços, peus, pisos i el cor, a bastir aquest impressionant castell.

Naturalment els castells volen pinya, sense ella no es poden fer i per això els seus components, en aquest cas vosaltres, estimats lectors, formeu part de la colla. I encara que individualment hagueu premut ara més ara menys, els que pujàvem sempre hem sentit la vostra pressió i escalf. Per això mereixem celebrar tots plegats l’haver assolit aquesta fita dels 3333 posts i que encara ens sobrin ganes de seguir endavant. Moltes gràcies!!!



1 comentari:

Hermínia Pujol ha dit...

La pinya sempre tan important, és el suport dels amics, coneguts i saludats, el que sempre ens ajuda a continuar endavant. Gràcies però al cap de colla per a continuar animant-nos.