Fins quan la pena de telenotícies?

Es probable que gairebé tothom ja se n’hagi oblidat, però fa uns dies, veient les imatges del TN migdia i vespre, vam ser testimonis altre cop de la nefasta aplicació de la denominada “pena de telenotícies” amb què es va castigar -per avançat- a l’alcaldessa del meu poble, Sitges, el secretari de l’Ajuntament, a un parell de regidors més, i algun altre tècnic o responsable d’alguna entitat, presumptament afavorida per subvencions públiques duplicades o no prou justificades. Que la justícia investigui els presumptes casos de corrupció o de desviament de fons públics cap a finalitats privades inconfessables és ben raonable i forma part d’allò que l’administració de justícia ha de perseguir amb severitat.

El que resulta condemnable és que la policia que va intervenir en l’assumpte, el Cos Nacional de Policia, entri en l’Ajuntament com un elefant en una botiga de porcellana, detingui als presumptes implicats, com si fossin delinqüents perillosos -obviant olímpicament el principi de presumpció d’innocència-, i se’ls emporti emmanillats, per evitar que s’escapin (?), o que  agredeixin els policies (?), o que s’autolesionin (?), que són els tres motius pels quals la policia, de manera discrecional, pot optar per portar a terme aquest tipus d’immobilització a les persones arrestades. Sent aquest el criteri d’actuació que ha de seguir la policia de qualsevol país democràtic, quin sentit pot tenir el tracte degradant i humiliant que se’ls va donar a aquells honorables servidors públics -fins que no es demostri el contrari- posant-los les manilles?

A mi personalment em va inspirar un fort sentiment de solidaritat veure’ls sortir de l’Ajuntament escortats per la policia i amb un mocador o drap que els hi cobria les mans per tal d’amagar les manilles que duien posades (fins i tot l’alcaldessa va aparèixer amb una mascareta Ffp2 i ulleres de sol per ocultar-se el rostre quan se la introduïa en el cotxe policial, amb la inevitable grapa de l’agent de torn a sobre del seu crani per ajudar-la (?) a ajupir el cap).

Posar les manilles a qualsevol investigat quan manifestament no és ni útil ni necessari és un abús de poder policial intolerable i un escarni públic que no s’hauria de permetre. Per cert, heu sentit alguna veu autoritzada d’algun àmbit de poder (polític, econòmic, mediàtic) d’aquest país nostre, queixant-se o posant el crit al cel per ultratges com aquest o exigint responsabilitats a qui correspongui per aquesta mala praxis? Jo tampoc.

Sembla com si ningú tingui un interès real per acabar d’una vegada per totes amb la repulsió moral que ens provoca veure algú passant innecessàriament pel tràngol vergonyant de la “pena de telenotícies”. Algú ho pot entendre? Jo tampoc.