Un local amb aquest nom i amb l'interiorisme dels anys 70 del Bar Lorenzo, no fa pel passeig de la Bonanova, però resulta que el seu propietari, en José María Parrado, vol retre homenatge al bar de la seva família a la Verneda, el Bar Manolo, pel que acabem trobant un "popular" bar de "categoria".
Aquest empresari, que va sobresortir amb el Cañete, o amb el Martínez i altres locals que ha compartit amb els seus socis, ha sabut sempre triar bé i aquí l'ha tornat a encertar. A l'inici, el juny de 2019, es va veure afectat pel tancament de març del 2020, però han sabut aguantar. Van començar oferint un menú de migdia de batalla i molt bon nivell, i això els ha fet tornar-se més sofisticats i oferir una carta curta però selecta.
A la cuina hi trobem un xef ecuatorià (Víctor Cunama), i de cap de sala un filipí (Marthine Theofisto), el resultat, no ho dirieu mai: un cuina de clàsica catalana de plats impecables amb influències andaluses i d'arreu.
Com que el lloc és petit, la compra ha de ser diària en els mercats de Barcelona, pel que hi trobareu suggeriments de temporada (pèsols, bolets...). El dia de la meva visita vaig provar l'ensaladilla de txangurro i el biquini Lorenzo de primer, més un steak tartar amb les patates pont neuf (el tipus de tall fa que al fregir-les quedin tendres per dins i cruixents per fora), més el garrinet. De postre va resultar que tenien coca de Llaveneres pel que ja no vem provar res més, això que tot tenia bon aspecte.
Reserveu a la terrassa, ara que fa bon temps, tot i que miren de tenir-la oberta tot l'any.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada