Les meves veus favorites ELS TENORS I

Des de fa gairebé quinze anys (sembla mentida) cada dilluns ha sonat una ària al Blog i segur que la tria deu haver traduït els meus gustos i les meves preferències respecte dels cantants lírics.

He pensat que aquesta temporada podríem escoltar específicament  les veus dels les meus  cantants més admirats agrupats en les diferents especialitats. N’he triat cinc o sis per cadascuna d’elles i els presento ordenats seguint un cert ordre de preferències.

Segurament n’hi manquen alguns de molt prestigiosos com la Callas o en Pavarotti però haig de confessar que els timbres de les seves veus els situen per darrera dels meus preferits. Encara que setmana a setmana podreu anar escoltant una o dues peçes interpretades per cadascun d’ells  ja desvetllaré des del primer moment els noms del triats. Començarem per la veu del tenor, probablement la més arriscada del món de l’òpera. I aquestes són les dels meus tenors favorits:

Giuseppe Di Stefano     Jaume Aragall       Plàcido Domingo   

Fritz Wunderlig            Josep Carreras     Juan Diego Flórez

Roberto Alagna

Avui començarem per  

GIUSEPPE DI STEFANO (1921- 1986)

Nascut a Sicilià de família molt humil es va formar musicalment a Milà
L ça seva veu ha sigut ponderada pels més grans tenors con Pavarotti o Carreras.

Di Stefano era un tenor líric amb una veu suau, un timbre càlid . Era admirat per les seves habilitats vocals, la seva dicció clara, el fraseig apassionat, la interpretació captivadora i l'exquisida lleugeresa del pianissimo i els matisos, Di Stefano tenia una musicalitat natural, amb un estil de cant generós, instintiu i comunicatiu.

En la dècada dels anys cinquanta del segle passat va formar una parella amb Maria Callas amb qui va enregistrar la majoria dels grans títols operístics italians.

Pel meu gust és la meva veu de tenor favorita.

Avui podreu escoltar dues àries: 

Pourquoi me reveiller de l'òpera Werther de Massenet   

Una furtiva làgrima de l'òpera l'Elisir d'amore de Donizzetti.