Les meves veus favorites LES SOPRANOS I

Avui comencem la Secció de Les meves veus favorites amb la sèrie de les sopranos; i sens dubte la primera és: 

MONTSERRAT CABALLÉ (1933-2018)

Filla d’una modesta família que va patir serioses dificultats econòmiques, els inicis de la seva carrera van ser complicats i laboriosos fins que va aconseguir ser apadrinada per la família Bertrand. El 1965 va substituir Marilyn Horne en l’òpera Lucrezia Borgia al Metropolitan de Nova York i l’èxit va ser clamorós fins al punt que el New York Times va arribar a dir que la seva veu era la combinació de les de Callas i Tebaldi, les màximes dives del moment A partir d’aquí se li varen obrir les portes dels millors teatres i va començar la seva gran i llarga carrera. Va ser una de les impulsores de la carrera de Josep Carreras amb qui va interpretar moltes òperes,

Per a mi Montserrat Caballé té sens dubte la veu mes bella de les que hagi escoltat. Té un registre amplíssim que combina una gran potència i uns baixos magnífics amb una aguts i un trinats finíssims. Per no parlar dels seus pianíssims que no crec que ningú hagi superat. Com apunten els experts la seva capacitat respiratòria li permet encadenar llarguíssims fragments de cant sens aturar-se. El seu repertori cobreix tota la gamma operística des del barroc i el bel canto fins a Wagner o Strauss. És una delícia escoltar-la tant en els grans papers operístics com interpretant cançons i peces de lied.

L'escoltem en la Casta Diva de Norma en la seva ja mítica intrepretació del 1974 a l'aite lliure en el rfestival d'Orange. Ja em direu si és possible cantar-la millor.