Aquí teniu la quarta entrega del poemes de la sèrie "Les Muses canten"
El dia de la meva mort
per a Secundí Sañé
No sé qui llegirà aquest sonet
- algú a qui desitjo llarga vida -
car d’ençà poc m’espera terra humida
on es consumirà el meu esquelet.
No sé tampoc el temps a partir d’ara
- un dia on calamarsa aixeca el vol -
que hauré de caminar fins que tot sol
em trobi enlluernat per foscor clara.
El sento així aquest pressentiment,
poder parlar-ne avui em sembla vàlid,
no es tracta de gosar, de ser valent
mes de viure dempeus amb un to càlid.
El que adés trobaré, amb cert regust,
ho veureu tots, germans, quan sigui just.
gener-març, 1999
Entrades
1 comentari:
M'hi uneixo.
Però no veig com acaba. No es veuen les darreres lletres.
Publica un comentari a l'entrada