“Anatomia de una caída” és la pel·lícula francesa que aquest any ha guanyat la Palma d’Or del Festival de Cannes. I haig de dir que amb tots els mereixements perquè em va semblar mereixedora del les cinc estrelles que li donen la majoria de crítiques.
És obra de la directora Justine Triet, a la que confesso que no coneixia, i relata el
judici en el que una escriptora d’èxit és acusada pel suposat assassinat del
seu marit. El magnífic guió, obra de la mateixa directora i la seva parella, fa
que tota l’acció transcorri entre el domicili
de la parella als Alps francesos i la sala on te lloc el judici. El relat
aprofundeix en les complexes relacions del matrimoni i el seu fill que pateix
les conseqüències d’un greu accident La interpretació de la protagonista, l’alemanya
Sandra Huller es extraordinària..
La fotografia i el ritme del relat fan que les
mes de dues hores que dura la pel·lícula passin volant. Es important veure-la
en verssió original perquè s’alternen en els diàlegs molt importants el francès
i l’anglès.
És una llàstima que l’Acadèmia del cine
francès no l’hagi escollit com a candidata al l’Oscar a millor pel·lícula estrangera perquè penso que
podia ser una clara guanyadora.
Nous la perdéssiu pas!
1 comentari:
Josep Maria, totalment d'acord, tot i que vaig sortir molt afectada del cine...
Publica un comentari a l'entrada