Els músics de jazz a Catalunya CAPITOL 1

La Locomotora negra

A Catalunya hi ha hagut des de fa anys, especialment des de mitjans del segle passat, molt bons intèrprets i conjunts de jazz. Quan l`editor d`aquest blog em va demanar que escrivís sobre el tema, la meva primera intenció va fer-ho amb un cert ordre cronològic, però crec que no cal, de forma que simplement he decidit començar amb algunes orquestres excel·lents com  La Locomotora Negra i continuar amb altres grups interessants, intercalant intèrprets individuals, sobre tot actuals, del que hi moltíssimes gravacions a You Tube.

La Locomotora Negra, es sens dubte una orquestra singular, doncs es una formació NO professional que ha tocat durant els darrers 50 anys. Creada el 1951 per en Ricard Gili, arquitecte de professió i músic de vocació, la majoria del seus components son arquitectes, enginyers i advocats i pertanyen a dues generacions de  tres branques familiars catalanes, els Gili, els Trepat i els Gonzalez. Han tocat durant tots aquests anys espaiada, però ininterrompudament i el seu director i impulsor ha desenvolupat una formidable tasca pedagògica de divulgació la música de jazz a Catalunya. El Novembre de 2022 van decidir plegar com a conjunt, encara que alguns d´ells sortosament segueixen tocant, i es van acomiadar amb un magnífic concert al Palau. De les seves múltiples interpretacions he escollit una peça, que va popularitzar al anys 40 la orquestra de Count Basie i que es titula  “Spanky”.

Presteu atenció a la magnífica sonoritat del conjunt i al solo del saxo Tomàs González, que aquella nit al Palau estava particularment inspirat.   

Finalment per els que vulgueu escoltar una estona més La Locomotora Negra, que al llarg de la seva trajectòria es va fer un fart de tocar música de Duke Ellington, aquí trobareu una estupenda selecció de standards i peces ben conegudes.