Darrers llibres

Intueixo que molts dels lectors d’aquest blog gaudiran, per causes generacionals,  de la imatge que l’Andreu Claret dona de la Barcelona i la Catalunya de principis dels anys 60 a “La casa de les tres xemeneies” (Columna). 1962 va ser l’any de les inundacions del Vallès i aquest és un dels fets que viu un protagonista molt jove, acabat d’arribar de França, que en poc temps coneix els clarobscurs d’una ciutat derrotada però amb set de progrés i llibertat des del barri popular del Poble Sec.

La Marta Orriols retrata subtilment a “A l’altra banda de la por” (Proa) una dona que millora en la seva feina però ha perdut l’estabilitat de la seva vida familiar i no s’acaba d’atrevir a fer un salt endavant. Cal agrair la delicadesa de la narració, la seva austeritat i la seva profunditat.

Tot i que aquest post va de novetats, no vull deixar de proposar dues novel·les escrites als anys cinquanta pel gran novel·lista, psiquiatre i polític antifranquista Luis Martín-Santos, desaparegut al 1964. Per sort al Volum Tercer de les seves obres completes es recuperen les seves dues “Novelas inéditas” (Galaxia Gutenberg). Es tracta de dues petites peces: “El vientre hinchado” i “El saco”, clarament influïdes per l’existencialisme i per Kafka.

A “Victorian Psycho” (Lumen), Virginia Feito construeix una novel·la gòtica no exempta de sentit de l’humor, on la protagonista és una autèntica psicòpata que s’introdueix a una casa anglesa benestant amb un pla que anem descobrint horroritzats.

I acabo amb el plat fort del mes: “La vegetariana” (La Magrana i Random House) és un dels llibres pels quals la sudcoreana Han Kang ha aconseguit el premi Nobel de Literatura del 2024. Té tres parts i tres perspectives, les del marit, el cunyat i la germana d’una dona que un bon dia decideix no menjar carn... i més coses. Un text breu i exquisit que no pot deixar fred a cap lector.