Pedro Schrödinger vist per Carlos Zanón

Pedro Schrödinger
Carlos Zanón
La Vanguardia

Pedro Sánchez com a partícula subatòmica no té igual. Torna de la cimera de l'OTAN havent acceptat i no acceptat alhora un augment de fins al 5% en despeses en defensa. El món quotidià (Trump, Belarra, Rufián, Díaz) no entén les lleis de la física quàntica. Pedro Sánchez es mou en aquesta dimensió i per això és una cosa i la contrària. Així pot perdre unes eleccions i alhora guanyar-les. Pot saber i no saber, estar i no estar, anar-se'n i quedar-se.

És de tots coneguda la paradoxa que es coneix com del gat de Schrödinger. La mateixa es va plantejar com a demostració de la diferència entre un món quàntic i el que experimentem a la vida quotidiana. Consisteix aquest experiment mental a imaginar un gat (Pedro Sánchez, per exemple) col·locat en una caixa tancada al costat d'un mecanisme que pot alliberar aleatòriament verí (mitjans i pseudomedis, foc amic, jutges, filtracions, José María Aznar i Felipe González). El gat, en aquell moment en què no podem accedir a l'interior de la caixa, és viu i mort alhora. L'experiment suggereix que les partícules poden existir en múltiples estats alhora fins que es faci una observació, és a dir, fins que obrim la caixa i vegem com va el gat, aquell animal que, com Pedro Sánchez, té set vides i un Peugeot.

Hi haurà qui defensarà que, més que una partícula subatòmica, Pedro Sánchez és un mentider i una persona sense més ètica que tractar de sobreviure com pugui en una caixa tancada amb un mecanisme que allibera verí. Si ho féssim, faríem l'error d'aplicar lleis del món físic al món quàntic. Altres diran que va aplicar a Trump la seva mateixa medicina: dir una cosa i fer-ne una altra en uns temps en què només sembla importar el soroll del que es diu, encara que no es faci.

És possible, però aleshores cal reconèixer que hi ha més partícules subatòmiques a la nostra vida política: gent que viu i no viu en un àtic, que estava i no era al Cecopi o que fa autonomisme i independentisme alhora, i que, quan col·lisionen amb el quotidià –Koldo, apagada o Salvador Illa, president– distorsionen la nostra perforació. Però ha arribat l'estiu i, de moment, el gat, un altre any més, és viu i mort alhora.