Els temps dels que venim

 M’agradaria creure que la bona literatura amb referències històriques ens pot ajudar a vacunar-nos en aquests anys en que la guerra i l’auge del populisme feixista són una realitat palpable i una amenaça enorme. En tot cas, no es pot dir que no hi ha escriptors -i editors!- que s’afanyen a explicar les hecatombes del segle XX. I en aquest propòsit, a Espanya, destaca “La península de las casas vacías” (Siruela), del jove andalús David Uclés, que ja va per la seva vintena edició, tot i ser una novel·la molt voluminosa. Gairebé tothom que l’ha llegit ha quedat impressionat i l’ha definit com la història de la guerra civil espanyola des d’una perspectiva humana i amb materials propis del realisme màgic. Doncs sí, és això i ho és amb brillantor, honestedat, imaginació, vocabulari... No us la perdeu.

Els altres tres llibres que recomano aquest mes surten d’Espanya i passegen per Europa i Amèrica Llatina. “Mi madre era de Mariúpol” (Asteroide), de la traductora alemanya d’origen ucraïnès Natascha Wodin, és el resultat de la investigació que l’autora ha fet dels seus orígens familiars. Hi trobem com el nazisme i l’estalinisme varen marcar cruelment la vida de generacions d’europeus, amb especial incidència tant en els successius gulags soviètics com en el treball esclau que Hitler va aconseguir amb les deportacions massives des de les zones ocupades.  Potser amb menor valor literari però amb un estil volgudament més entretingut, “Un cavaller a Moscú” (Amsterdam i Salamandra) imagina un curiós aristòcrata rus condemnat a viure durant dècades a un hotel proper al Kremlin en l’era estalinista, inclòs el període de la Segona Guerra Mundial. Potser la trama és més que improbable, però el resultat és molt eficaç.

I acabem amb un molt bon assaig que es llegeix com una bona novel·la. L’advocat Philippe Sands combina a “Calle Londres 38” (en català i en castellà a Anagrama) dues històries: la del criminal nazi refugiat a la Patagònia xilena Walther Rauff i la del dictador Augusto Pinochet. Què tenen en comú a més de l’historial macabre de tots dos personatges? Doncs que la justícia internacional no va aconseguir la seva extradició.