Tristeses

Coincidint amb una nova versió cinematogràfica, s’ha reeditat en castellà -fa uns anys ja s’havia fet en català-, ‘Bon dia, tristesa’ de la Françoise Sagan (Viena i Alfaguara). Sorprén de nou la qualitat immensa assolida per aquesta primera novel·la de qui era una molt jove escriptora amb paral·lel·lismes evidents amb ‘El gran Gatsby’ d’Scott Fitzerald.

Entre els llibres més interessants dels darrers mesos, cal alegrar-se de l’èxit de lectors que estant tenint ‘La picadura de abeja’ (Anagrama) de l’irlandès Paul Murray i ‘De quatre grapes’ (Angle i Random House) de la nord-americana Miranda July. La primera parla de la crisi d’una família i la segona de la d’una dona de mitjana edat. Veig que de totes dues obres destaquen les editorials i els crítics l’humor que contenen. Això és cert, però a mi m’ha semblat més forta la capacitat de commoure a través dels detalls en l’anàlisi de les exigències del món actual cap a les persones i les seves relacions familiars i de parella, amb una qualitat narrativa excel·lent en tots dos casos. 

Som molts els seguidors de les novel·les del gènere negre de l’argentina Claudia Piñeiro, de qui s’han adaptat al cinema i la televisió moltes obres. Ara, amb ‘La muerte ajena’ (Alfaguara), torna a oferir-nos un retrat moral del seu país, amb els diners, la corrupció i l’explotació sexual com a temes més rellevants.

Finalment,  cal agrair als llibreters catalans que aquest any hagin atorgat el seu premi a la mataronina Montse Albets per ‘Només terra, només pluja, només fam’ (Periscopi i Hoja de lata), una dura història de dol per la mort del fill que porta una dona a fugir cap al món rural.